Els camins de la vida

dilluns, 30 de juny del 2008

És curiós que gent amb qui ens fem molt de cop t'adones que no són res més que part del teu passat que actualment no saps res de res: ni com són, què fan, què els agrada o si estan vius. De cop et recordes d'una cara, una vivència, un moment de felicitat o alegria i caus en la conta que has perdut el contacte amb les persones que surten en aquesta foto mental que has vist. Potser et diràs que és llei de vida, potser et preguntaràs per el per què o potser et limitaràs a recordar aquells temps i a aquelles persones amb el màxim de detall possible i arribaràs a la conclusió que eren uns temps diferents i que ja no ets aquell nen que va viure tot allò. També podria ser que et preguntis que hauria passat si haguéssiu seguit caminant junts per la vida o com podria haver estat la teva vida sinó l'haguessis conegut o de quina manera t'ha influït en ser com ets, quina és la marca que t'ha deixat.

No, no estic trist ni estic pensant en cap persona en concret (tot i que a mida que he anant escrivint aquestes paraules m'ha vingut a la memòria el record d'amics de la meva infancia que ja fa anys i panys que no en sé res) només en com és la vida. Pensaments d'aquells que envaeixen la ment quan estàs inactiu i et fan ser conscient que ja portes un bon tros del camí fet i que ja no ets un nen, que ja has deixat algunes etapes de la vida (humana o personal) enrere.



Tema: No tornaran
Grup: Whiskyn's
Àlbum: On
Frase: "Les busques del temps van endavant. Imponents, ja mai més tornaran"

Nostàlgia... amor... alegria... esperança... il·lusió... tristor... són tants sentiments i estats els que componen la nostra vida que no deixa de ser un miracle inexplicable la vida en si i, per molt mal que fem, no deixa de ser enorme l'ésser humà.

Aquesta entrada té dedicatòria i és la següent: per tu que m'acompanyes en aquests temps que visc, també per tu, vell amic, que m'acabes de retrobar a través del blog (deixa'm un comentari i recorrem un tros més del camí junts), no em voldria oblidar de tu, actual desconegut, que acabes de trobar aquest blog i que potser farem un tros del camí junts. En general: per tu que t'has llegit aquest text i has vist el video, bona sort en la vida i gaudeix-la.

1 Comment:

Tamy ha dit...

Només una cosa a dir...la gent que està amb tu es per alguna cosa, i la que no, es perqué no tenien que estar.
Tot està bé quan mires endarrere, les coses dolentes no ho són tant. Per això el que et passi ara (bo o dolent) d'aquí a un temps només serà un record de tants.

"Don't look back in anger"