El futur

dissabte, 26 de juliol del 2008

Podem parlar de moltes coses que no coneixem però cap d’elles és tant normal i certa com el futur. Tothom té el seu futur, cadascú un de propi i diferent del d’un altre, però, ningú sap com serà.

Dos professors d’història (un de l’institut i un de la universitat) em van dir un cop que la història serveix per conèixer el passat i que això permet que l’historiador, com si estigués situat al cim del Present, pugui entreveure el futur de la societat ja que hi ha una sèrie de fets que es van succeint al llarg de la història i que donen lloc a uns successos que també es van repetint. I dic jo, si miro el meu passat podré entreveure el que em prepara el futur? Sé que la resposta és un no rotund perquè el futur el vaig fent dia a dia amb les decisions que prenc ja siguin encertades o no.

Hi ha persones que creuen en el destí i ho entenc. És tranquil•litzador pensar que les coses que et passen tenen un perquè o si més no, que no es podia fer res per evitar-ho perquè ja estava escrit que succeiria. Però, si nosaltres no tinguéssim poder per influir en les nostres vides (no parlo de l’entorn perquè està més que confirmat que sí que hi interferim i no precisament, almenys per mi, de manera positiva), seríem reals? Però la resposta a aquesta pregunta és tota una paranoia que la comentaré un altre dia.

Com deia al començament, tothom té el seu futur desconegut però que està pendent de tot el que fas per anar-se adaptant a la teva persona. Fa uns anys potser pensaves que quan tinguessis l’edat d’ara series diferent, hauries fet alguna cosa que no has fet i ni se’t passa pel cap de fer-la, estudiaries uns estudis que ara no t’interessen, mai perdries el contacte amb gent que actualment no saps ni que fan, etc. Tampoc saps què farà canviar el teu futur però, facis el que facis, procura que et porti a un futur on siguis feliç o si més no del qual et puguis enorgullir de que sigui teu.

Tema: Camins
Grup: Sopa de cabra
Àlbum: Plou i fa sol



Què és la vida sinó una sèrie de camins que anomenem decisions i que ens porten cap a vés a saber on?

1 Comment:

Éfride ha dit...

Creure en el destí és una manera de no haver d' aguantar el pes de la responsabilitat de prendre decisions, que d' alguna manera, repercuteixen en tot el que ens envolta... Hi ha qui prefereix pensar que no pot fer res per evitar el que hagi de venir. Altres, que controlem la nostra vida. Jo crec que ni una cosa ni l' altra.
Veig que ets fan de la Laura G ^^. T' has llegit la Leyenda del Rey Errante? De fet, parla d' això.