Societat i habitants materialistes?

dissabte, 12 de juliol del 2008

Suposo que ningú em negarà que vivim en una societat materialista en la qual sembla que la cosa més quotidiana i normal és comprar. D'acord que hi ha moltes coses imprescindibles que s'han de comprar i d'altres que no ho són però que ens agraden i si podem les comprem (algú ha dit videojocs o cine?) i no les gaudim com es mereixen perquè al cap i a la fi que les tinguem és el més natural del món.

Som educats per competir, per voler més: més diners, una casa més gran, un cotxe amb més prestacions, unes vacances més lluny, etc. La societat en que vivim està abocada al consum, tot té un preu i allò que vulguis està a la venta. Però anem més enllà,el nostre temps el valorem molt i hi ha coses que, potser, voldríem fer perquè ens semblen que estan bé però com que no ens aporten un benefici directe les deixem per més endavant o per a una altra persona.

Fins aquí sembla que tant la societat com els habitants som materialistes i, al cap i a la fi, això no es pot negar. Però d'altra banda les coses que realment valen no tenen preu: els amics, l'afecte, la família, la pau, el benestar, la superació, el sentir-se satisfet, l'amor, la llibertat, la vida, etc.


Vull creure que qualsevol persona davant la possibilitat que se li complís la primera cosa que desitgés no demanaria algun bé material. Vull creure que encara no ens han idiotitzat prou com per desitjar abans un cotxe o una casa en comptes de pau interior, salut o felicitat. Jo tinc molt clar que el que demanaria no seria material i que és impossible aconseguir-ho a través de la loteria o d'un crèdit.

Tema: Soroll
Grup: Els Pets
ÀLbum: Agost



És curiós que aquest grup, que no és dels meus preferits, em doni tantes cançons per al blog. Aquesta en concret és una crítica a l'ús de cançons conegudes en campanyes publicitàries perquè qualsevol valor sentimental que pugui tenir per tu se'n va en orris.

2 Comments:

Anònim ha dit...

ola!
gracies per pasarte al meu blog i comentar :)
m'ha agradat molt el teu tb, i es veritat, ens estem deshumanitzant i aixo fa que pensar... les families ja gairebé no s'agrupen com abans, i ptreferim veure la tele que sortit amb amics! jo no jajaj pero hi ha molta gent...
en fin, ens hem de plantejar que ens fa en relitat feliços...

el de els petons gratis m'ha fet gracia jajaja segur que era al solon del cómic no? XD
no he anat mai pero m'agradaria molt, a veure si aquest any el meu german m'avisa amb temps i no treballo jajaja
per cert la caçó aquesta dels pets está molt be :)
petns

Tamy ha dit...

Tens tota la raó..., peró crec que val si som materialistes i avui dia ningú "podria viure" sense móbil, pero tampoc es tan dolent com ho pintem..., la vida canvia, avança...tot depèn de la actitud que tu li possis, pots tenir moltes coses però saps posar un limit... no se crec jo :)
Això últim que posses sobre que escollir...no em negaràs que per molt que tots diguin no jo vull amor, pau al món, salud...etc... es per quedar bè! Jo vull diners!! molts!! per tenir la meva pròpia casa, no tenir preocupacions i no tenir que treballar mai...així podria potenciar tot allò de la familia, la amistad, l'amor i sense estrès ben segur que no trepitjaria un metge en la vida!!
He dit!! jajaja