Ahir i avui

dijous, 28 d’agost del 2008

La poesia no és el meu fort i la veritat és que he escrit molt pocs poemes però avui em venia de gust publicar-ne un parell d'oposats però molt relacionats.




No

No em diguis que no
només per por.
No em diguis que no m’estimes
quan és mentida.

No m’apartis la mirada
per por de veure’m.
No m’apartis de tu
quan et busco.

No em diguis adéu
fins mai més.
No em diguis “oblida’m”
perquè no t’ho vals.

No m’enterris en la memòria
regala’m un viatge lluny.
No m’enterris en el temps
només separem-nos ara.

No et perseguiré i ho saps,
per por i per respecte.
No t’oblidaré, això
no t’ho mereixes.

Adéu amiga,
Adéu amor,
Fins sempre.



Endavant

Perdut enmig de gent,
busco el meu lloc,
avanço pel camí
sense saber com
sense saber a on.

Només busco felicitat,
pau i amor
en un món inhumà.

El passat em mira,
metres enllà,
sense por l’ignoro
avanço vers tu,
avanço per tu.

Només busco felicitat,
pau i amor
en un món inhumà.

Surto a cercar-te,
tot impacient,
segur que ens trobarem
sense saber quan
sense dubtar gens

Només busco felicitat,
pau i amor
en un món inhumà.


El primer poema ja fa un mes que el vaig escriure esperant que arribés un amic i deixant-me endur per la melangia i l'altre (de saber tocar algun instrument hagués mirat que fos una cançó) és el present/futur.


Tema: Viu-la
Grup: Filippo Landini
Àlbum: Primer primera

Només unes paraules: "Avui tinc ganes de cridar que tens la vida al teu devant. Per això et dic que viu-la "

La vida és un llibre?

dissabte, 23 d’agost del 2008

Diuen que la vida és com un llibre, però ahir, en un moment d’aquells d’inspiració viatjant amb el metro, em vaig preguntar si és només com un únic llibre. Pensant-hi un moment t’adones que al llarg d’un dia et trobes amb moltes persones que formen part del teu món i amb les quals comparteixes quelcom, amb cadascuna vius una faceta de la teva vida que no és la mateixa per tothom, no? Aleshores és quan em pregunto si la vida és un llibre, com s’organitzen les diferents entrades? Crec que una bona manera seria si enlloc d’un llibre fos una col•lecció: cada relació que tens (no té perquè ser amorosa, pot ser d’amistat, companyerisme, familiar o del tipus que sigui) té el seu propi llibre. Però, i els moments que he viscut amb persones diferents alhora què? Molt senzill aquell episodi –millor dit, aquell capítol- estarà en el llibre que t’uneix amb cada integrant d’aquell moment. Perfecte, però, i els moments de meditacions o les experiències viscudes en solitari on es localitzarien? Aquest és l’apartat més difícil potser el més lògic i la millor solució seria que estiguessin en un llibre personal que no expliqués la meva història amb X sinó que només tractés de mi: les meves aventures i desventures, les meves reflexions, els meus plans duts a terme o que s’han quedat en el camí, etc.


Escrivint-ho em sembla que és molt paranoic però aquí un és especialista en emparanoiar-se i creu que el tema, tot i ser absurd, és interessant. Tot i que, què potser la vida és tant insignificant que es pot comparar amb un objecte? Crec que no ho és però és que la comparació és molt bona perquè cada llibre (exceptuant els metalingüístics i alguns més) explica una història i al cap i a la fi la teva història és el que has fet al llarg de la vida amb ella i la gent amb qui has compartit el temps, l’esperança, les il•lusions, les rialles, les llàgrimes, les pors, els dubtes, els triomfs, els fracassos, l’amor, etc.

Si poguessis “reviure” algun fragment de la teva vida t’atreviries a submergir-t’hi sabent que ja ha passat i que no el pots canviar de cap manera? Seria maco però em temo que molt dolorós a nivell emocional.

Vàries coses

divendres, 22 d’agost del 2008

Avui em ve de gust escriure sobre diversos temes i la millor manera de fer-ho és d'un en un.

A finals de mes és el meu aniversari i per celebrar les dues dècades de la meva existència estic preparant una de bona. En què consistirà? Un cop hagi passat ja deixaré aquí mostres i una explicació de com va anar tot. De moment he enviat un mail a les persones que sé que fan un ús diari d'Internet i he intentat contactar per telèfon amb les persones que estan allunyades del món virtual ple de comunicacions i informació que és Internet. Tot i que tal com veig el panorama potser ho retrasaré perquè siguem més. Com sempre improvisant sobre coses ja pensades.

______________________________________________________

Estimat diari, avui és el dia. Després de tot aquest temps viscut al teu costat, avui tindré prou valor per fer el que ja fa temps que tinc al cap però no m’atreveixo. M’imagino com serà l’escena però no sé si tot succeirà tal com m’ho penso o hi haurà alguna sorpresa. Esperaré a que estiguem sols per dir-ho tot, espero que se’m presenti una bona ocasió i que el valor i la sort m’acompanyin. Et deixo, ara l‘aniré a veure-la quan torni ja t’explicaré com ha anat.

Sí, ja ho he fet però no estic segur de com hem acabat per això t’ho explico i també perquè ja t’havia dit que t’ho contaria tot el pròxim cop. Veuràs, la cosa anava molt bé, estàvem sols a la meva habitació, m’ho estava passant molt bé quan de sobte ha començat a sonar “Eyes on me” i ja em veus a mi dient-me que aquesta és la millor ocasió per fer-ho. M’he acostat a poc a poc, mirant amb molta tendresa la blancor del seu cos i la lluentor de la seva mirada, i he sentit l’escalfor que desprenia (he suposat que seria a causa de la meva proximitat i això ha estat com una premonició que m’aniria bé) i li he posat una mà a sobre. Llavors, reunint tot el meu coratge, li he dit, amb tot l’amor que pot transmetre la meva veu, les paraules que em dictava el cor: “Saps, fa força que ens coneixem i no saps fins a quin punt m’ho has fet passar bé. Fa temps que et vull dir una cosa però estic tant bé amb tu que mai sé com dir-t’ho; t’estimo molt, vull compartir la meva vida amb tu, sé que mai coneixeré ningú que es pugui comparar amb tu. T’estimo molt, moltíssim, amb bogeria”.
Segur que penses que m’ha respost amb paraules però no; s’ha quedat callada. Potser pensaràs que no sabia que dir-me o que li feia tall contestar-me però aquell silenci... aquell silenci, l’amor i la tendresa que desprenia deia més que totes les paraules que hagués pogut pronunciar. No et pots imaginar fins a quin punt estimo la meva estimada consola; la meva xicota.

______________________________________________________


Després d'aquesta xorrada d'història, totalment prescindible però que ja feia temps que em rondalla pel cap i em feia gràcia, passo a explicar-vos que la idea que us vaig comentar de fer un bloc de música l'he tirada endavant i ja té tres entrades, la primera de les quals és explicativa, si el voleu veure només heu d'entrar a: Música i punt.

Una altra idea que vaig comentar va ser de re publicar una fanfic de Harry Potter que vaig començar a escriure fa tres anys en plena etapa pottèrica i en uns moments que em van fer canviar i sentir-me molt bé però que ja formen part del meu passat. Segurament la penjaré de nou però voldria saber que us sembla millor (es nota que sóc indecís i m'agrada saber el que pensa/creu la gent?): la penjo aquí o en un bloc nou?

______________________________________________________

Ah! Per acabar una última cosa: aquesta entrada tant diversa i amb alguns punts de friquisme ja s'ha acabat.

Suteki da ne

dissabte, 16 d’agost del 2008

Aquesta entrada fa molt que la volia fer però per problemes tècnics, que encara no entenc, no m'era possible preparar/subtitular el video principal d'aquesta entrada.


Ja vaig ficar un video de Final Fantasy (exactament la novena entrega) i com era d'esperar aquesta segona entrada de videojocs fa referència a aquesta saga, que tant i tant m'agrada, però aquest cop a l'entrega número deu.



Final Fantasy X. Fa molt des de l'últim cop que me'l vaig passar (sense secrets que no tinc prou paciència per agafar les estadístiques necessàries per vèncer als enemics secrets) i més des de la primera partida (uns 3 anys) però avui en dia encara el recordo amb una especial tendresa o, millor dit, d'una manera especial. Els protagonistes m'encanten (de fet, acabo de pensar que podria penjar les diapositives que vaig fer per la prova d'informàtica sobre el Power Point), la història és molt bona (i no em refereixo per a ser d'un videojoc) i té un final excel·lent , preciós, magnífic, sublime; l'última frase crec que sempre me la recordaré tant bé com l'inici del Quijote.

Els videos que posaré a continuació (tot i que en el fons és una única escena partida en tres parts) formen part del moment algit de la subhistòria amorosa i no cal dir que si no has començat l'última part de la història (en cas que hi estiguis jugant o ho pensis fer), dit d'altra manera, si encara no has escoltat el tema vocal del videojoc (no em refereixo al "salmo de Yevon"), jo de tu no em miraria cap dels tres videos. Això si, el segon video val la pena de veure'l per lo bell que és per la combinació d'imatge i so i perquè aquest video és únic (en tot el You tube no en trobaràs cap d'igual) i meu.

Com ja he fet (i penso fer cada cop que escrigui una entrada similar) posaré un resum, més o menys breu i general, sobre la situació en que es produeix l'escena i els personatges que hi participen.

El món d'Spira fa 1000 anys que viu oprimit per l'amenaça de Sinh que va sorgir al final de l'última gran guerra que va haver-hi. Aquesta criatura és entesa com un càstig per haver utilitzat tecnologia i l'esglèsia de Yevon (l'única religió que hi ha i de fet una de les dues cultures d'Spira i, amb diferència, la més estesa) predica que per destruir per sempre a Sinh s'han d'abandonar les màquines i cantar el Salmo de Yevon (més o menys). Només se sap una manera d'aconseguir matar aquesta bèstia que tornarà a aparèixer anys més tard: aconseguir totes les invocacions dels temples per poder optar a la invocació suprema. L'últim que va vèncer a Sinh va ser el pare de la Yuna que va comptar amb l'ajuda de dos homes, un d'ells el pare d'en Tidus.

Just abans d'aquesta escena es destrueix (en sentit figurat) tot el que ha conegut la Yuna. De cop la seva vida, el camí que va triar quan era una nena deixa de tenir sentit. En Tidus, el qual no fa ni un any que coneix, va a buscar-la per consolar-la i donar-hi suport.

Yuna: jove invocadora i la gran esperança d'Spira per acabar (un cop més) amb Sinh. Bella, encantadora, responsable, molt madura, amb una fe digne d'admiració i amb una capacitat de sacrifici digne de tot elogi recorre el camí que va fer el seu pare 10 anys enrere.

Tidus: jove promesa esportiva (vaja el Gasol del seu "país") que deu anys (aproximadament) després de la desaparició del seu pare fa un viatge 1000 anys en el futur i es converteix en un dels "guardaespatlles" de la Yuna per diverses circumstàncies. Ell és jovial, alegre, competitiu, amigable i combatiu que no és el mateix que agressiu.

Conversación Lago Macalania (Parte 1)



Lago Macalania (més conegut com l'escena: Suteki da ne)



Conversación Lago Macalania (Parte 2)




De fet el video que realment m'agrada és el segon (tot i que crec que ja ho havia deixat clar) però fa uns mesos buscant videos de Final Fantasy en castellà pel You Tube vaig trobar la conversa i no em vaig saber estar de recordar aquesta part del joc. Els subtitols de "Suteki da ne" els he afegit basant-me en l'adaptació del tema feta per Charm que si bé no és una traducció literal permet cantar-la en castellà.

Per acabar us deixo amb dues versions (de les 4 que conec) de la cançó:

Versió orquestral (japonès):



Versió de les Charm (castellà):



Personalment m'agrada més la versió original tot i que trobo que l'espanyola també està molt bé.

Tantes coses a dir...

dimarts, 12 d’agost del 2008

Un sempre té moltes coses a dir i sovint no troba el moment de dir-les o no sap ben bé aquí dir-les. Aquestes coses poden ser banalitats a ulls de molta gent però no tenen perquè ser-ho per a tothom. Si una cosa he comprovat al llarg dels últims anys és que és molt més fàcil mostrar el teu interior, la teva filosofia de vida, la teva manera de pensar i veure les coses per escrit que no pas de qualsevol altra manera. És per això que m’espanta el no saber què dir a la meva gent, als amics (sobretot) amb els quals no quedo gaire per culpa de la distància o bé perquè els nostres camins s’han començat a separar.



L’ésser humà té la necessitat d’expressar-se i ho pot fer de moltes maneres diferents: amb música, mímica, senyals, inventant-se històries, xerrant, debatin, interpretant un paper, etc. Crec que això ens fa ser “superiors” als animals (encara que sovint hauríem d’aprendre d’ells moltes coses) i al mateix temps ens diferencia de la resta de persones ja que cadascú ha d’expressar una sèrie de coses diferents que la resta i, com no pot ser d’altra manera, en les que varies persones coincideixen, es diferencien en la manera en que ho expressen.




Tema: Canciones
Grup: El Canto del loco
Àlbum: Zapatillas

Una gran cançó del grup, tot i que personalment, en tenen de molt millors. Tothom té les seves pors però, quin lloc pot ser millor per expressar-me que en el meu món?

Cap a...

dijous, 7 d’agost del 2008

Ja fa dies que no escric res al bloc però és que tinc un petit problema sobre el que pretenc que sigui el bloc. Al principi tenia una idea molt abstracte de què faria del bloc (només cal mirar una mica enrere per adonar-se de la varietat de temes que he tractat, tot i que en el fons no han estat tants), més que res pensava mostrar a la gent les coses que m'agraden i donar la meva opinió sobre diversos temes humans però ara no sé ben bé cap on vaig.



Una cosa tinc clara vull tirar el bloc endavant i ho penso fer. Cap on aniré? No ho sé però algun lloc aniré a parar i segur que estarà bé. 16 entrades i ja tens aquests problemes/dubtes? Sí, però tant és! El que importa és que penso tirar endavant ja que això dels blocs m'està agradant molt (tot i que de moment participo poc perquè quan estic de millor humor per mirar aquest tipus de pàgines és a la nit i quan m'hi possaria és hora d'anar a dormir) i trobo que n'hi ha de molt bons i, sobretot, interessants. He trobat molta vida intel·ligent!! (la qual cosa no vol dir que no en conegués).

Probablement aviat crearé un bloc només de música (tot i que l'anglès tindrà una presència molt mínima ja que, per sort, no és l'únic idioma terrestre) on posaré la cançó, la lletra i algun comentari meu però no és segur que ho faci tot i que de fer-ho ja ho comentaria.

Una cosa que fins ara no m'agrada del meu bloc és que no tinc massa contacte amb els que el llegeixen i que els que em deixen un comentari (gràcies) no obtenen res. Ells opinen però es queden sense saber que opino jo del que han dit o si tinc algun comentari a fer. És per això que a partir d'ara quan publiqui una nova entrada, a l'anterior (en forma de comentari) expressaré la meva opinió i si algú respon es podria crear un mini debat sobre el tema en qüestió si és que ho permet.

Bueno... m'estic enrotllant molt per una entrada merdeta que potser no hauria ni d'existir però que l'he creat.


Tema: Tantes coses a fer
Grup: Els Pets
Àlbum: Sol
Fragment: "Si el món es mou / com puc estar aturat"


Estava dubtant entre algunes cançons però al final he triat aquesta que és un cant a la vida, al dia a dia, al tirar endavant ja que “hi ha tantes coses a fer” que potser comença a ser hora de posar-se a la feina i començar a fer-ne algunes, ja que mai se sap quan se’ns acabarà el temps que tenim i serà millor que l’haguem aprofitat, ja que no tenim una segona oportunitat i “a fora hi ha un dia a punt d’estrenar”. El desaprofitarem?