La vida és un llibre?

dissabte, 23 d’agost del 2008

Diuen que la vida és com un llibre, però ahir, en un moment d’aquells d’inspiració viatjant amb el metro, em vaig preguntar si és només com un únic llibre. Pensant-hi un moment t’adones que al llarg d’un dia et trobes amb moltes persones que formen part del teu món i amb les quals comparteixes quelcom, amb cadascuna vius una faceta de la teva vida que no és la mateixa per tothom, no? Aleshores és quan em pregunto si la vida és un llibre, com s’organitzen les diferents entrades? Crec que una bona manera seria si enlloc d’un llibre fos una col•lecció: cada relació que tens (no té perquè ser amorosa, pot ser d’amistat, companyerisme, familiar o del tipus que sigui) té el seu propi llibre. Però, i els moments que he viscut amb persones diferents alhora què? Molt senzill aquell episodi –millor dit, aquell capítol- estarà en el llibre que t’uneix amb cada integrant d’aquell moment. Perfecte, però, i els moments de meditacions o les experiències viscudes en solitari on es localitzarien? Aquest és l’apartat més difícil potser el més lògic i la millor solució seria que estiguessin en un llibre personal que no expliqués la meva història amb X sinó que només tractés de mi: les meves aventures i desventures, les meves reflexions, els meus plans duts a terme o que s’han quedat en el camí, etc.


Escrivint-ho em sembla que és molt paranoic però aquí un és especialista en emparanoiar-se i creu que el tema, tot i ser absurd, és interessant. Tot i que, què potser la vida és tant insignificant que es pot comparar amb un objecte? Crec que no ho és però és que la comparació és molt bona perquè cada llibre (exceptuant els metalingüístics i alguns més) explica una història i al cap i a la fi la teva història és el que has fet al llarg de la vida amb ella i la gent amb qui has compartit el temps, l’esperança, les il•lusions, les rialles, les llàgrimes, les pors, els dubtes, els triomfs, els fracassos, l’amor, etc.

Si poguessis “reviure” algun fragment de la teva vida t’atreviries a submergir-t’hi sabent que ja ha passat i que no el pots canviar de cap manera? Seria maco però em temo que molt dolorós a nivell emocional.

5 Comments:

Anònim ha dit...

Una biografia meva és una cosa que segurament mai no faré.
Gràcies per haver-te passat pel meu blog.
et poso a enllaços, val?
Petons i que provi tot ;)

(unmónenunsegon)

Tyna ha dit...

Jo crec que la nostra vida és un llibre que ja està escrit, que dicta un inici i un final des del dia que naixem.
Sempre he cregut en el destí, no sabria dir ben bé el perquè.

Crec que si em donessin l'oportunitat de tornar a reviure algun moment de la meva vida ho faria, encara que després ho passés molt malament. M'agradaria aprofitar més moments amb les persones que ja han deixat aquest món i a les quals no vaig poder demostrar com les estimava.

Un petó.

quinohiveu ha dit...

Hola!
Sóc unmonenunsegon xD, he actualitzat, espero que et passis pel blog.
Per cert, et comentava més que res per demanar-te el msn, si vols parlar amb mi ^^
un petó,
Clad.

Anònim ha dit...

molt interesant la comparació

petons :)

Éfride ha dit...

És interessant la idea de la col·lecció... Només veient la grossor dels lloms dels llibres, et podries fer una petita idea de la vida d' una persona. I de com és, segons la grossor del llibre dels pensaments privats!!
Jo rellegiria i rellegiria els passatges de la meva història, aquells que recordo, però em dóna la sensació que amb el temps m' he mig inventat. Segur que cada vegada descobriria que una cosa no és com la pensava.
Fins la propera!