Motiv-acció!!

dimarts, 16 de setembre del 2008

"Vida és un nom, viure és un verb

La vida… però, sobretot, viure. [...] Podem pensar la vida, podem mirar-la com a espectadors, podem viure amb desesperança, veient-la passar com si no anés amb nosaltres o bé viure de debò prenent el lideratge de la nostra vida. La Vida és un recipient buit, que adquireix el sentit pel qual ha estat fet, si l’omples. Per passar de vida a viure cal aprendre a conjugar-ne el present. Jo faig... jo dic... jo sóc... jo m’arrisco... jo exploro... Només amb l’acció passarem de ser espectadors a ser vers protagonistes. El sentit de la nostra vida es configura amb l’acció, però cal voler-ho fer. L’activació de la voluntat ens permetrà passar del voler al poder."

Extret d'un fulletó de publicitat del programa 2008-2009 de la Fundació Àmbit (Institut per al Creixement Personal) agafat a la uni.



Tema: Junts
Autor: Jofre Bardagí
Àlbum: Jo faig cançons

"No vull seguir mirant la vida des de fora perquè encara em queda temps de jugar aquesta partida que ningú ho farà per mi i he de moure fitxa ja..."

Preciosa cançó que contrasta molt amb "Jo faig cançons", un gran tema que dóna nom a l'àlbum i que senzillament és sublim.

5 Comments:

Omega ha dit...

Molt probablement a partir d'ara us respondré els comentaris des de la nova entrada ja que si algú els mira li serà més còmode.

Moltes gràcies Tamy, m'alegro que t'haig agradat però espero que no sigui el que més t'agradi de tot el que s'acabarà publicant. Escric poc perquè no trobo el moment i/o la inspiració; això ho vaig escriure a mig pintar una miniatura de Warhammer, la vaig apartar i vinga a començar a escriure.
La veritat és que en alguna ocasió m'han dit psicòpata però per això no deixo de ser una persona normal. Per què ho sóc ,no? Com és una persona normal?

Moltes gràcies Éfride, tens raó amb l'aclaració que dius que sobra (la veritat és que queda malament) però volia provar d'escriure molts detalls perquè fos més fàcil imaginar l'escena i també perquè les descripcions de llocs no són el meu fort; les faig massa simples i poc detallades. Et prometo que seguiré escrivint ;)

Una forta abraçada!! (però sense trencar l'esquena)

theSpiritOfswiM ha dit...

tienes razon.... yo paso

Tamy ha dit...

Me alegro de que tengas tantas ganas de vivir!
Espero que así sea, no tengas miedo a equivocarte, y no te quedes parado!
Suerte este añito!

Mireia ha dit...

Viure amb optimisme és, sense dubte, la millor manera de viure i de despertar-te cada matí amb ganes de tot^^


L'altre text...quin tio més psicotic no? Al cap i a la fi ell era un home normal, yeah, gran final!Aquest si que fa por i ara soc jo qui em pregunto si he d'espantarme de la ment que ha escrit això xD.




et poso a enllaços




Mir!

Éfride ha dit...

Aquest text i la cançó expliquen el que hauria de fer jo... Però sempre penso en futur.
Escolta, m' has deixat intrigada amb allò del teu treball de recerca Pottéric!! Jo que l' any que ve faig batxillerat i no tinc ni idea de què faré...

Un petó, i sort!