Música i idiomes?

dilluns, 1 de desembre del 2008

En una entrada anterior en theSpiritOfswiM em va deixar un comentari sobre un tema musical que hi vaig ficar:
"no me gusta [...] y la cancion tampoco que para variar ¡eh!, es de anime o cosas de esas del maldito japon. ¿que pasa que aqui no tenemos nada bueno que hemos de ir a buscarlo a otro pais? en fin, si a ti te gusta me alegro."
En el comentari que faig contestant als que me n'hagin deixat algun, li vaig dir que li respondria aquest comentari amb una entrada i aquesta és la seva.

Primer de tot m'agradaria que escoltéssim una sèrie de temes musicals de diferents territoris però que tenen (les peces) un element en comú.

Espanya:

Catalunya:

EEUU:

Canadà:

Japó:

Àustria:

Polonia:


Suposem que es el primer cop que les escoltem i no sabem res del tema, em saps dir de quin país és cada compositor? Jo no. Qualsevol cançó té un factor en comú que la fa internacional: el llenguatge musical. Tots els temes que hem escoltat són purament melòdics, no hi ha més lletra que la de les notes tocades per cada músic. Amb aquest llenguatge (desconeixedor de les paraules) n'hi ha prou perquè qualsevol habitant del món pugui experimentar/recordar un determinat sentiment, estat d'ànim o bé imaginar alguna escena sense conèixer la llengua que utilitza el seu creador quan parla pel telèfon.

Totes les cançons també tenen una lletra escrita amb la llengua que parla el seu compositor (o en cas que no sigui la seva materna, una altra que coneix) que pot ser diferent de la que utilitzem en el dia a dia. La lletra pot ser molt important per transmetre el missatge o ser un complement de la música. En qualsevol cas és necessari entendre-la per compendre bé la creació de l'artista perquè de la mateixa manera que ha decidit utilitzar un mig temps enlloc d'un allegro ha tingut moltes opcions per triar però s'ha decidit per unes paraules en concret perquè ha cregut que eren les idònies pel que volia dir.

Amb això volia dir que el tema d'aquella entrada pot ser perfectament de qualsevol país, pel·lícula, videojoc, sèrie, etc.

Sobre si aquí no tenim prou música bona que hem d'anar-la a buscar a un altre país és una pregunta molt bona perquè una part massa significativa de la música que s'anuncia per televisió, que surt en pel·licules, anuncis, programes (tan de radio com de televisió) són en anglès, llengua que no consta com a oficial del nostre país, i em fa suposar que l'artista/grup que toca el tema és estranger. Què passa? Que com que és anglés es sobreentén que està bé, que és més normal escoltar-ho que si fos la mateixa cançó però escrita en japonés (per dir un idioma que m'agrada) des del principi. Naturalment parlo des del meu punt de vista però és que estic fart d'escoltar pels mitjans de comunicació cançons en castellà i en anglès però en canvi molt poques (a no ser que vagis a determinades cadenes i a uns programes en concret) en català, gallec i basc que són les altres llengües oficials del país i tenen molt més dret a sonar que no pas l'últim senzill de AC/DC.

3 Comments:

Omega ha dit...

Sobre aquesta entrada crec que haig de comentar que una cançó en anglès difícilment m'agradarà perquè l'idioma no m'agrada com sona i li tinc mania perquè te l'han imposat per la força i afavorint a uns determinats països.

Em vull disculpar perquè en l'anterior anterior se'm va oblidar respondre els comentaris però això ho arreglo ara ;)

Ai theSpiritOfSwim! Sàvies paraules les teves em quedo amb el consell que em dónes de cara a la uni que és l'únic punt feble d'aquest curs. D'anime només estic seguint Naruto i del Warhammer hi estic massa ficat i de moment no ho vull deixar. A veure si continuo jugant i acabo el Final Fantasy VII. Sobre les persones del meu voltant... no sé qui em va dir que si algú no vol saber de mi pitjor per ell, ell es perd la meva companyia. Seguiré el camí de les meves accions i qui es quedi enrere... mala sort però almenys hem gaudit (més o menys) el temps que hem passat plegats.

Éfride, de moment història de l'art m'agrada molt, les classes són interessants, tinc bons profes que saben fer una bona classe però estic perdut enmig d'una mica més d'un centenar de companys que quasi no conec o directament que no els conec. La filosofia dle Carpe diem... acostumo a mirar el que he deixat enrere o el que acabaré/estic perdent però quan miro objectivament el present no trobo quasi cap motiu per queixar-me. Sí, hauria de viure més el moment sense pensar tant en tot.

Moltes gràcies per aquests comentaris en una entrada difícil de comentar perquè és molt personal ;)

Gràcies!!

theSpiritOfswiM ha dit...

vaja, per una vegada que fas una entrada per mi, no te la curres massa... es mes ben fluixeta y no m'ha agradat

doncs com no tinc moltes ganes de pensar el que escric deixare el comentari de l'entrada per una altra estona.

avera si quedem algun dia... percert encara no es segur pero aquest dissabte al mati potser que surti per la tv3 en el programa de la marato, o aixo m'han dit!!!

jeje

dw

att. theSpiritOfSwim

theSpiritOfswiM ha dit...

Aveura.

De lu que abrem de parlar sera dels ESTILS MUSICALS y no dels PAISOS. Encara que les dues van molt lligades.

Tal com u has pusat tu, fem que les dues primeres (catalunya & espanya) son un ESTIL POP-ROCK, ¡¡¡d'acord que no podem saber d'on es cadascuna si no les coneixem.!!!

Seguim am les de eeuu & canada, de ESTIL CINÈFIC, ¿que quin es aquest estil? ¿va no em diguis que quan escoltes una cançó que es banda sonora no u sap que n'es? es un so aixins amb pianu (sempre hi ha pianu) y sembla classic y va canviant els ritmes. I al final sempre acaba suau !eh¡¡

Em salto una i anem am austria & polonia. Nomes cal escoltarlas per saber que son ESTIL CLASSIC, es a dir amb orquestra. Com les del cine pero que sones al segle XV o per llà.

I llavors la ultima, la de Japo (casualment d'anime, vaja m'agradaria escoltar una cançó de japo que no fos d'anime) ¿a que et sona? ¿et sona com les altres? ¿podries dir que es un estil Pop o rock, o punk o clasic... o vols dir que es mes rap o reguetton.... o ¿sera blues?. ¿electtronic? ¿salsa o tango?... pensa'tu

es com quan tu escoltes el flamenco que no t'agrada, jo escolto l'anime que no m'agrada, es clar que com el flamenco no sona gairebe gens a catalunya no el tens que escoltar, pero l'anime va sonant cada cop mes a catalunya y españa y europa y nomes pots taparte les orelles.

Enrecorda't: no es el PAIS, es l'ESTIL!!!

att. theSpiritOfSwim

PD: Crec que la de EEUU en realitat es de Anglaterra, mes que re perque com a Banda sonora de Harry potter hauria de ser anglesa perque els que van fer la peli u van triar casi tot d'anglaterra.

PD2: La que més m'agradat es el Nocturno de Chopin, que va ser triat per a banda sonora de El pianista. Increible cançó y pel·li.