dimarts, 9 de desembre del 2008
Al llarg de la teva vida has conegut a moltes persones: algunes importants per tu, d’altres insignificants, algunes tant marcat més del que saps, d’altres no t’han influït gens, algunes les has odiat, d’altres les has estimat , algunes les has perdut sense ser-ne conscient, d’altres s’han quedat en el camí de manera abrupte, algunes tan fet costat quan més ho necessitaves encara que no en fossis conscient, d’altres t’han acompanyat mentre els hi anava bé tenir-te al seu costat, algunes les has deixat enrere sense saber com i més endavant les has retrobat com si no hagués passat ni un dia, d’altres t’han deixat i les has tornat a veure de casualitat, etc.
També has viscut moltes situacions diferents al llarg de la vida que en el seu moment et van demostrar que eres capaç de dur-les a terme o que, en aquells moments, estaven fora del teu abast. Has experimentat tants sentiments: la por al desconegut, la soledat, l’alegria del retrobament amb qui fa temps que no veus, la felicitat de dir que meravellosa que és la vida, la desesperació de voler fer quelcom i saber que no pots fer-hi res, la tristesa pel que has perdut, el dolor d’una traïció, l’amor de qui t’estima i tants d’ altres que trigaries una bona estona en anomenar-los.
Tot el que t’he dit t’ha fet qui ets i t’ha atorgat un passat que pot ser preciós i et pot ajudar a tirar endavant en moments baixos. Però, quan creus que el millor de la teva vida ja ho has viscut, que el que ha de venir no arribarà a l’alt nivell del que ja has deixat enrere, llavors no hi ha més remei que dir que ja has acabat, ja has tocat fons, t’has deixat vèncer pel teu pitjor enemic; tu mateix.