L'anglès

dimecres, 11 de febrer del 2009

Tard o d'hora havia de parlar d'aquesta fantàstica llengua que tant estimo. Què faríem si no existís? Potser podríem viure lingüísticament en un món més just. M'explico, pensa amb alguna de les últimes cançons que hagis escoltat per la tele, la ràdio o de la teva col·lecció i sorprent-me dient que no t'ha vingut al cap ni un sol tema en aquesta llengua. Et queixes perquè hi ha cançons cantades en anglès? No, ni de bon tros, aquest no és motiu de queixa, el motiu d'indignació es dóna quan una societat prefereix la música en llengua estrangera en vés de la que composa amb la seva pròpia.

Pots dir que és una ximpleria perquè pot ser que no entenguis la lletra però que t'encanti la melodia. I efectivament, tens raó no tens perquè entendre-la per poder-ne gaudir però no deixa de ser un fet curiós a la meva manera de veure les coses.

Un tema que em rebenta molt sobre l'anglès (aviso que no és el que més, aquell el deixo per després) el trobem en el món dels videojocs. Estic d'acord que hi ha molts videojocs que te'ls pots passar perfectament sense entendre l'idioma del joc però n'hi ha d'altres, com els de rol (el meu gènere preferit), que un dels seus pilars és la història que explica. M'agrada molt seguir la informació d'un joc que té bona pinta i després d'un any (o més) que ha estat anunciat, assabentar-me que arribarà en perfecte anglès i pel mateix preu que un altre que estigui integrement en castellà. No demano que els doblin (això de moment és un valor afegit que en cas que es faci bé s'agraeix molt però de moment no ho hem d'exigir) sinó que es dignin a subtitular que després d'esperar mig any més que els nord-americans (si contem des del Japó hem de calcular uns 8-9 mesos) només l'hagin pogut traduir al francès, alemany i italià; idiomes que no són tan parlats com el castellà. Però amb els francesos no ens podem queixar (en els altres dos casos no ho sé) ni acusar-los de rebre privilegis per part de les companyies perquè tenen una llei molt maca que obliga que tot software que es vengui en el país estigui en la seva llengua oficial. Estaria bé que el nostre govern proposés i aprovés una llei com aquesta però em sembla que serà millor que esperi còmodament assegut.

Ara sí, ara toca parlar del que realment em fastidia: si ets jove, no saps anglès i vius al s. XXI només pots fer una cosa: aprendre'l si és que penses treballar algun dia. Naturalment, si ets un afortunat que té l'idioma de Shakespeare com a llengua materna, no t'has de preocupar per aquest fet; vas néixer en el país adequat. Crec que no fa falta que digui que el meu nivell en anglès no és tan bo com hauria d'ésser però em molesta sobremanera pensar que l'idioma internacional és l'oficial d'una sèrie de països i que pels seus habitants no requereix cap esforç extra aprendre'l. Sóc conscient del benefici que suposa que hi hagi una llengua que et permeti comunicar amb qualsevol persona de tot el món i és per això, juntament amb la crítica de l'anglès que he desenvolupat en aquest punt, que em sap greu que l'esperanto (una llengua que va ser creada artificialment a partir d'un gran nombre de llengües per facilitar la intercomunicació. La malèvola viquipèdia sap molt més del tema que jo i si us interessa, com que no sóc professor universitari, us recomano que visiteu el seu article) no arribés a triomfar perquè hauria resultat la llengua més justa per facilitar la comunicació entre habitants de diferents països.

Fa temps que volia parlar del tema i avui m'he quedat bastant a gust amb tota aquesta parrafada tot i que em guardo alguna qüestió per un altre dia.

6 Comments:

Omega ha dit...

Abans no m'oblido perdó per no haver respost en la última entrada els comentaris de l'anterior. Ara no ho faré que ja és tard però demà els contestaré en l'anterior entrada ;)

Ja sé que els que són tipus test els corregeix una màquina però jo en vaig fer un amb aquest sistema i el profe va trigar 12 dies en penjar les notes... Doncs si tornes, Tyna, aquí em trobaràs jj

Ai theSpiritOfswiM! Ja has comprovat que estic viu, no? jj Sí, un text metafísic que se'm va acudir mentre pintava una miniatura de warhammer jj És que s'ha de ser molt bo per poder parlar bé de Plató i a mi em falta molt per aprendre.

Abstracto... sí al igual que mi "recargolada" cabeza. Creo que una conversación entre dos almas sobre antes que ocuparan un cuerpo no puede ser muy físico y menos si una ya olvidado el mundo de las ideas.
Sabía que era de Melendi por el Rafa pero me daba pereza buscar el título jj

Moltes gràcies pels comentaris!! ;)

Salut i fortuna!!

Omega

theSpiritOfswiM ha dit...

Sin lugar a dudas esta es y sera la peor entrada que has hecho en tu vida.

Primero de todo porque no eres tu el mas indicado para hablar de que la sociedad prefieren la musica extrangera, cuando tu prefieres las series de dibujos extranjeras (vale, creo que no hay de aqui, pero es lo mismo).

Segundo porque deberia ser OBLIGATORIO, como en francia, traducir integramente los videojuegos, no solo a castellano, sino a cada idioma de cada persona del mundo, hasta el saharaui. Por que como bien dijo no se quien: 'el unico idioma que existe es el del cliente', en este caso el comprador del videojuego. No creo que les cueste mas de mil o 2mil euros el cambio de idioma.

Y tercero, si el ingles es el idioma internacional es porke fue EEUU y inglaterra y francia los que ganaron la ultima guerra mundial, y como vencedores ellos ponen las reglas, vamos como al UNO. xD De todas formas el problema no radica en el idioma que se use, si no en su aprendizaje como bien has dicho. Si no viviesemos en un pais tercermundista, hubiesemos aprendido ingles desde los 3 añitos, como en el resto de paises de europa, y llegaria a los 10 añikos sabiendo mas ingles del que sabras en la realidad con 40 añazos. Por ponerte un ejemplo. Yo nunca habia oido ni aprenddido nada de catalan hasta que llegue con 3 años al cole, y aora lo se casi perfectamente.

Esta es mi opinion. Si no te gusta te jodes como bien sabes.

PD: Como terminaria una amiga que yo me sé: 4, el robokó

Éfride ha dit...

Hola, gràcies pel comentari ^^

En veure aquesta entrada tan radical en contra l' anglès m' has deixat una mica en plan "eeeeh... *desviant la vista*". Reconeixo sense vergonya que jo sóc la primera amant de la música en anglès, i quasi no escolto música en català o en castellà. Encara que tinc de tot ficat a l' iTunes: alemany, italià, francès, gallec, portuguès... a més de les que ja he dit.
En la meva opinió és molt diferent criticar el tema de l' anglès des del punt de vista musical al real. Dóna igual en quin idioma estigui la música, si t' agrada t' agrada, és per això que jo quasi ignoro la música peninsular, perquè la majoria em sembla... bé, millor em callo ^^.
En quant a l' altre apartat, estic d' acord theSpiritOfswiM, que si Espanya tingués la mínima idea d'un sistema educatiu amb cara i ulls aniríem molt millor amb l' aspecte idiomàtic. Però jo ho dic sempre, l' aspecte més important és la cultura: només fa falta entrar en una classe de 4t d' ESO que encara no té assolits els pronoms personals per adonar-se que sembla que la gent només té en compte la globalització des de punts de vista de roba i menjar.
És veritat que és d' allò més injust que els països de parla anglesa no s' hagin d' esforçar per aprendre cap idioma (encara que també estudien alemany, castellà, el que vulguin) però el que fot també és que aquesta preponderància no serà per sempre... Fixeu-vos: els nostres pares van estudiar francès, però ara resulta que no és una llengua gaire important (relativament). Jo tinc por de que dintre un futur no molt llunyà tots aquests anys que m' he passat estudiant anglès es quedaran en no res i el que serà important és aprendre xinés.
Jo no sé com ho veieu, però vista la perspectiva, quasi podem agrair que de moment la llengua que haguem d' estudiar sigui l' anglès, que d' altra banda, no és tant difícil (el català i el francès, per exemple, són més complicats).

Omega ha dit...

Rafa, la canción la conocía (creo que lo puse en el comentario) pero como soy vago me dio pereza entrar en el blog y buscar a Melendi o copiar el fragmento de canción en el google. Espero que con esto se te halla pasado el enfado (si es que aún lo tienes) y sino me disculpo por ser un poco vago (de merda xd).

Sobre lo de la sociedad no era el punto fuerte de la entrada (por cierto, considero que tengo entradas mucho peores que ésta) y sobre que no soy la persona indicada porque prefiero el anime con voces japonesas y subtitulos al castellano es cuestión de gustos.
Sé que hacer una traducción no es barato pero creo que es más lógico traducirlo a un idioma que puede llegar a 417 personas (castellano) que no a uno que puede llegar a 70 millones (italiano) por la simple cuestión de donde puede haber más compradores. Traducir a todos los idiomas no es factible (de hecho si tradujeran un Final Fantasy, por poner un ejemplo, al catalán, no le encontraría sentido a esa decisión.
Sobre que es el idioma internacional porque Inglaterra, EEUU y Francia ganaron la Segunda Guerra Mundial no lo encuentro motivo suficiente como tampoco me gusta el enorme papel que tiene EEUU con el planeta.
Estoy de acuerdo con lo que hace a la educación pero esto no quita que cualquier neoyorquino tiene una suerte injusta a la hora de comunicarse con el resto del mundo o para encontrar trabajo fuera de su país. Eso es de lo que realmente me quejo; de la falta de igualdad idiomática.

Éfride, estic d'acord amb el que dius sobre la música (no sé japonés i tinc cançons en aquest idioma que m'encanten)però casualment una cançó que no entenc el que diu l'acostumo a trobar llarga o fer-se'm pesada, tot i que també em passa amb cançons que entenc perfectament.
Sobre el sistema educatiu aquí també estic d'acord amb els dos, fa uns dies una amiga em va ensenyar una redacció en català d'un nen (cal dir que era estranger i no sé quan temps feia que està a Catalunya), CORREGIDA per la seva professora, i començava així "Erase una vez" sense cap mena de correcció per part de la professora o.O És trist pero el sistema no funciona i no sé si mai ens proposaran un sistema que rutlli bé.
Sobre el que dius de la sort que tenen els angloparlants és el que realment em fastidia, si bé tens raó amb el que has dit que abans sobre el francés (de fet actualment es considera com a 2n idioma internacional) i que probablement acabarà passant també amb l'anglés no deixa de ser un punt més a favor de l'esperanto.
Sobre que hem d'estar agraïts... potser sí que tens raó però mentre hi hagi aquesta injustícia (o perquè negar-ho sigui el castellà qui ocupi el lloc de l'anglés :P) trobo que no hauríem de baixar el cap i dir "Hello! I speak english" sinó dir tranquil·lament "Hola! Parlo català" (en el meu cas) i amb orgull ja que cada idioma és una part de la cultura humana.
Crec que l'entrada podria haver estat molt més radical però en fi, entenc que no t'esperessis aquesta opinió.

Gràcies pels vostres comentaris! ;)

Ens llegim!!

PD: No, aquest cop no m'he equivocat a l'entrada que he respost ;)

ty ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius. El que més em rebenta de l'anglés és que s'utilitzen termes en el idioma per a tot. Tenim el castellà, amb un vocabulari molt més ric que l'anglès, però dona igual. Pareix que si dius certes paraules en anglès ets més modern i tens més estil... Estem degradant la nostra pròpia llengua.
Per què hi ha gent que diu "això és molt heavy", "ho tinc al pendrive", ...??
Buf, i no vull comentar més, que em pose malalta...

Besets!
Sara.

Anne ha dit...

Hola!!

T'està esperant un regalet al meu blog jejej

adeuuu