Jo faig cançons

dijous, 26 de març del 2009

No, no escric cançons (en un futur qui sap però actualment no estic capacitat) sinó és el títol d'una preciosa cançó de l'àlbum de títol homònim (i de moment únic) d'en Jofre Bardagí. El tema dura una mica més de sis minuts i consta de la veu d'en Bardagí i d'una guitarra. Sense més preàmbuls gaudiu d'aquesta preciosa lletra.



Fart de no saber com començar,
De ser sempre conscient que puc fer mal.
De creure’m que el que faig no val per a res.
Fart de ser com sóc.
Estic fart de donar sempre explicacions,
De tapar-me les ferides i curar-les sempre sol,
De pensar-me que molesta el que jo dic.
No vull mentir.
I fart de no saber cap on tirar,
De no tenir gens clar del que m’espera l’endemà,
De no saber si em queden masses ganes de lluitar.
Fart d’estar tan fart.
I vaig perdre l’esperança ja fa temps,
I no em queda una altre opció que conformar-me amb el que sóc,
Que per molt que ho intenti seguiré sent jo mateix,
I quin remei…
Estic fart de que em retreguin que tinc sort,
Que he fet aquest camí gràcies a ser fill de qui sóc.
Molt fart dels prejudicis i la ignorància de la gent.
No saben res…
Estic fart de no parar de fer-me gran,
De rebre bufetades constantment sense parar,
De no tenir ni ganes de plorar.
Fart de ser com sóc.
Fart d’imaginar que estic somiant.
De ja no tenir pare i no saber com despertar,
I d’inventar converses per tenir-lo al meu costat,
No vull acabar boig.
I em fa tan mal pensar que ell ja no hi és,
Que vaig cometre errors que no em podré perdonar mai.
Que per molt que em disfressi seguiré sent jo mateix,
No hi puc fer res..
Fart d’estar tancat en mi mateix.
A no tenir collons per encarar les situacions,
En veure que el temps passa i jo segueixo estan perdut.
Jo puc buscar.
Fart de fer cançons parlant d'amors,
Que jo no els he viscut ni crec que els pugui viure mai,
I d’inventar-me històries per tapar les meves pors,
Vull cantar veritats.
Fart de no tenir ni a qui abraçar,
De sentir que al llit cada vegada i fa més fred,
De trobar princeses que ja tenen príncep blau.
No vull acabar sol.
I juro que jo intento fels-hi cas,
A la gent que m’estima i diu que intenti obrir-me més.
Potser no és la manera però no ser com ho puc fer.
Jo faig cançons.
Fart de prepotents ben pentinats,
Que et miren somrient creient-se tan el seu paper,
Que inclús sovint m’enganyen i em fan creure tan petit,
Però no són res.
Fart d’estar esperant aquell moment.
Que al veure que no arriba i ja comença a fer-se tard.
I veure com els altres poc a poc el van trobant,
Millor per ells.
Fart de no saber com acabar,
De tenir la sensació de que no importa el que he explicat,
I que la gent es pensi que això és una cançó més,
Per mi no ho és.
També de dir que tot i el que he explicat,
Nomès són pensaments i que no sempre em sento així,
Però formen part de mi jo necessito fer el que faig,
Jo faig cançons.
Fart d’estar pendent del què diran,
De tenir tants complexes i amagar-me entre la gent.
De riure’m de la vida per sentir-me recolzat,
Per ser feliç.
Estic fart, molt fart, tan fart...

No sé vosaltres però cada cop que l'escolto em ve una imatge del que deu haver estat el seu procés de composició: una nit fosca, l'autor tot sol en un bar desert, assegut en una taula amb una ampolla quasi buida i un got ple al davant seu, just al costat d'on hi ha un full amb una sèrie de notes musicals i de paraules, la guitarra a les mans i la mirada perduda. Però quina mirada! Mig apagada per l'efecte de la beguda però s'hi pot llegir una barreja de por, soledat, tristesa, falta d'esperança i cansament. Definitivament, l'home està bevent per oblidar les penes tot i que potser el millor que li passara és que en vés d'oblidar-les al transcriure-les en una cançó es traurà tota aquesta negativitat de sobre i l'endemà s'aixecarà per continuar el combat i trobar tot allò que anhela i que en cap cas es tracta de res extraordinari.

Espero que us hagi agradat tan com a mi i que no estigueu en condicions de signar aquesta lletra.

4 Comments:

Omega ha dit...

Aquesta cançó la volia ficar al final d'una sèrie de vídeos que per problemes tècnics (el programa per tallar un vídeo em desincronitzava el so en relació a la imatge) no ho he pogut posar però segurament seran el tema principal de la pròxima entrada.

Ai, theSpiritOfswiM, soledat...
No m'estranya que no t'hagi agradat però sí que diguis que no està malament.
Sobre la inspiració que et vaig provocar ja fa dies que tens el comentari i sobre l'altra entrada t'ho vaig dir amb un interrogant perquè no les tenia totes de si era poesia o...
Suposo que el que he trigat a fer aquesta entrada ho consideraràs (certament) normal.

Éfride, personalment una soledat inaguantable. Ara al mirar-ho veig que no em vaig lluir gaire al triar la imatge, una en que es veiés molta gent de negra però, al mig, una en color o blanc hagués quedat millor.
Fa temps que el vaig escriure (i sí, a corre cuita, tal com em rajava, escrivint una sèrie de paraules que descrivien com em sentia) però fins que no ho vaig publicar la seva forma era la d'un paràgraf però donant a vista prèvia (dins d'editar missatges) em va sortir més o menys així i em va semblar que si ho estructurava en versos quedaria millor.
No cal que m'agraeixis tan pel premi, al cap i a la fi crec que no me'l mereixo però com que em va fer (i em fa) ilu doncs.
Autodestrucció... això digues-m'ho després de la pròxima entrada (si faig la que no he pogut fer ara) que quedarà molt millor ;)

Cuideu-vos molt i que la felicitat us somrigui!

Omega

Éfride ha dit...

M' ha encantat la cançó... Per ort, diria que no estic en condicions de firmar-la, però comparteixo molts dels pensaments de l' autor.
A mi personalment m' encantaria escriure cançons. Escriure-les i cantar-les per treure tot el que tinc dins. Seria una bona teràpia, però ara per ara, no serveixo pas...

Éfride ha dit...

M' ha encantat la cançó... Per sort, diria que no estic en condicions de firmar-la, però comparteixo molts dels pensaments de l' autor.

A mi personalment m' encantaria escriure cançons. Escriure-les i cantar-les per treure tot el que tinc dins. Seria una bona teràpia, però ara per ara, no serveixo pas...

Bona sort!!

Omega ha dit...

Ja som dos.