Alliberament

dimarts, 12 de maig del 2009

Fa dies que penso actualitzar el bloc (la veritat és que el tinc una mica abandonat com tantes altres coses) i d'avui no passa. El text que us deixo el vaig escriure fa uns quants dies sota la inspiració de la ràbia i crec que és el més dur que mai he escrit.

Agafa les seves coses i surt de casa. Tot just arribar al replà es troba amb un veí que el saluda sense prestar-hi atenció però un cop ja l’ha deixat enrere, dins l’ascensor, s’adona de que duia aquell noi i se li obra la boca en una expressió d’incredulitat contrastada per l’horror que mostren els seus ulls.

El xicot comença a avançar pel carrer i es topa amb tot de gent que no coneix i que li passa pel seu costat com si es tractés d’algú normal però unes poques persones es queden horroritzades en veure’l. Vist que ningú li presta atenció i fart d’aquesta monotonia diària de l’anar i venir pel carrer amb presses i l’estrés de la ciutat que afecta a qualsevol habitant sobre el qual recau la seva mirada. Aixeca la mà dreta enlaire i amb el simple moviment d’un dit provoca un fort soroll que silencia a tothom per després iniciar-se un autèntic caos públic. “Un tret?!”, “Han disparat!!”, “Aquell noi porta una pistola”, “Déu meu! Hi ha un boig pel carrer!!” i tants altres comentaris provocats pel simple fet que aquell xaval duia una arma de foc a la mà i l’acabava d’utilitzar apuntant al cel; sense ferir a cap vianant. Un cop passat l’aldarull el carrer queda buit fruit de la pressa que tenia la gent per posar el màxim de distància possible entre aquell jove i els seus propis cossos. Sense res més a fer segueix pel carrer fins a arribar a la primera cruïlla, per la qual tomba per anar a quedar a un dels carrers principals de la ciutat en plena hora punta. Aquest cop no s’hi mira tant i dispara al davant recreant la mateixa escena sinó fos per la mort d’un pobre home que passava per allà. Però no només efectua un únic tret sinó que en fa uns quants més mentre avança carrer avall rodejat de la por i el caos que ha provocat l’agradable soroll de l’arma i l’innocent so d’un cos sense vida en caure al terra.

Quasi tothom es pensa que està boig i que no va a cap lloc en concret. Res més lluny de la realitat: es dirigeix on ha quedat. De camí se li acaben les bales però com que ja s’ho esperava tira l’arma a la primera parella que veu deixant un cor trencat i un cap obert pel darrere. Llavors va obrir la motxilla i va treure una pota d’una cadira i la va agafar a mode de porra i va començar a llançar-se damunt dels desafortunats transeünts o bé fotent cops a tort i a dret sense mirar qui podia ser golpejat per l’eina.

- Què és aquest guirigall?
- No ho sé però en deu passar alguna de grossa.
- Siguent aquest el carrer per on ha de venir i amb la sort que té segur que està al mig del sarau.
- Sí, segur!
- Ei! No és aquell que ve per allà?
- Qui?
- Allà darrere d’aquell grup de dones que corren cames ajudeu-me.
- Sí, si que l’és, però...
- Mira ja ve cap aquí, ja ens ha vist.
- Ha vingut força d’hora només porta mitja hora de retard.
- Però... què collons?! Què porta a la mà?

Abans que ningú pogués respondre un objecte volador no identificat va passar rosant el cap d’un d’ells. Tots es van girar per veure que era allò sense acabar de creure que el seu amic els hagués llançat alguna cosa però les seves cares van esdevenir el reflex de la por més incrèdula. Els havia llançat... la pota d’una cadira!! Cap d’ells no s’havia adonat que havia continuat avançant cap a ells i que ja quasi el tenien a sobre. I sense pensar-s’ho gaire va saltar cap a una de les noies i amb una altra pota a la mà va endossar-li un bon cop al braç i va començar a riure com un boig perturbat que ha perdut totalment el seny.
- Ja us ho vaig dir: “el dia que tregui tot el que porti dintre sabreu qui sóc jo”. Doncs aquí ho teniu: el dia que tregui tot EL QUE PORTO DINTRE... ÉS AVUI!!!!

Tema: Homicidi
Grup: Sopa de Cabra
Àlbum: Somnis de carrer



Sortirà aquesta nit
torna a sentir la necessitat
de cometre l'acte sepulcral.

Quan el dia i la calor
desapareixen al seu llit
és quan mata per sentir, homicidi !!
terrible i agradable solució
jo no sé com pot ser
que porti a dins el teu sagrat món.

Homicidi, homicidi

El seu únic desig
ell sap que tu no l'abandonaràs
el seu amic homicidi.

De nit proseguiran junts i endavant
seguint iguals camins
sentint el mateix plaer per matar.

Sortirà aquesta nit
i matarà sense raó
no deixa de ser una solució
que porti a dins el teu sagrat món!

Homicidi, homicidi !!

"S’ha alliberat. De la manera més salvatge, però s’ha alliberat."
(El Profe, Teatre eSseLa)

5 Comments:

theSpiritOfswiM ha dit...

Albert. Ya sabia ke el dia ke sacaras lo ke llevas dentro arias algo como eso. De echo, ese es e tema principal cuando nos ponemos a ablar de ti. ke no te controlas, se te va la pinza y acabas como un sicopata.

controlate un poco porke vas a acabar mal.

hoy te e dedicado mi entrada.

Tamy ha dit...

Albert, este texto no tiene ni puta gracia.
En serio es eso lo que llevas dentro?
Estas colgao eh! ¬¬'
Asi es como agradeces todo lo que hemos hecho por ti? Escribiendo estas mierdas??!! Tu sigue asi que as a perder a los unicos amigos que tienes...

Lord Voldermord ha dit...

dice tu suerte ke si esta noche sales van a ocurrir terribles cosas

Omega ha dit...

Ja us ho he explicat avui però ara ho faig per aquí. Aquest text només és ficció; mai faria una cosa com aquesta. Pel que fa a temes més personals prefereixo no pensar en el futur i sobre un de les coses que heu dit esteu equivocats. Segon, ja fa més d'un mes que pensava en escriure una història d'un tio suelto per la ciutat matant sense cap motiu aparent.
Pensava publicar una altra entrada el dimecres però em fallava el programa per retallar videos. Però em sembla que al final no acabaré fent aquella entrada.

Lord Voldemord, em temo que aquesta nit he sortit i més que coses terribles el que ha passat ha estat el contrari.

Éfride ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat el relat (tenint en compte que és ficció, clar). Qui no ha tingut mai ganes de carregar-se mig poble? *ara miro a banda i banda i la gent calla*
Bé, jo sí...8-)(Hipotéticament, de veritat tampoc ho faria) Crec que imaginar-s'ho i escriure-ho és una bona manera de desfogar-se.