Els camins de la vida

dilluns, 30 de juny de 2008

És curiós que gent amb qui ens fem molt de cop t'adones que no són res més que part del teu passat que actualment no saps res de res: ni com són, què fan, què els agrada o si estan vius. De cop et recordes d'una cara, una vivència, un moment de felicitat o alegria i caus en la conta que has perdut el contacte amb les persones que surten en aquesta foto mental que has vist. Potser et diràs que és llei de vida, potser et preguntaràs per el per què o potser et limitaràs a recordar aquells temps i a aquelles persones amb el màxim de detall possible i arribaràs a la conclusió que eren uns temps diferents i que ja no ets aquell nen que va viure tot allò. També podria ser que et preguntis que hauria passat si haguéssiu seguit caminant junts per la vida o com podria haver estat la teva vida sinó l'haguessis conegut o de quina manera t'ha influït en ser com ets, quina és la marca que t'ha deixat.

No, no estic trist ni estic pensant en cap persona en concret (tot i que a mida que he anant escrivint aquestes paraules m'ha vingut a la memòria el record d'amics de la meva infancia que ja fa anys i panys que no en sé res) només en com és la vida. Pensaments d'aquells que envaeixen la ment quan estàs inactiu i et fan ser conscient que ja portes un bon tros del camí fet i que ja no ets un nen, que ja has deixat algunes etapes de la vida (humana o personal) enrere.



Tema: No tornaran
Grup: Whiskyn's
Àlbum: On
Frase: "Les busques del temps van endavant. Imponents, ja mai més tornaran"

Nostàlgia... amor... alegria... esperança... il·lusió... tristor... són tants sentiments i estats els que componen la nostra vida que no deixa de ser un miracle inexplicable la vida en si i, per molt mal que fem, no deixa de ser enorme l'ésser humà.

Aquesta entrada té dedicatòria i és la següent: per tu que m'acompanyes en aquests temps que visc, també per tu, vell amic, que m'acabes de retrobar a través del blog (deixa'm un comentari i recorrem un tros més del camí junts), no em voldria oblidar de tu, actual desconegut, que acabes de trobar aquest blog i que potser farem un tros del camí junts. En general: per tu que t'has llegit aquest text i has vist el video, bona sort en la vida i gaudeix-la.

Ipsen y Colin

dissabte, 28 de juny de 2008

No, no em trobo malament ni penso escriure en castellà (tot i que després de començar a llegir aquest tex salta a la vista) però és el títol del video que us posaré i no l'he volgut traduir.

A molts no us sonarà de res (això vol dir que no coneixeu una de les sagues de videojocs que més m'agraden) però no per això us deslliureu del plaer de veure'l. Com que sóc molt bo us poso una mica al corrent dels personatges i de la història del Final Fantasy IX (a grosso modo) previs al video que ens ocupa.

Yitán: jove que no coneix els seus pares i va ser adoptat pel cap d'una banda de lladregots que es fa passar (i amb molt d'èxit) per un grup teatral. És molt honrat, obert a la gent i amic dels amics.
Daga: Filla de la reina d'Alexendria mai va sortir del palau fins al dia que va conèixer en Yitán al qual li va demanar que la segrestés sense saber que havia vingut a fer això.
Continente Exterior: un dels continents de Gaia, la Daga i els altres viuen en el Continente de la Niebla (si no em falla la memòria xd).
Lindblum: Un dels regnes més importants del Continente de la Niebla i ciutat on resideix la banda d'en Yitán.
Vivi, Eika, Quina, Freija Steiner i Beatrix: companys d'equip (menys la Beatrix) i també de l'aventura.
Treno: una "ciutat" del Continente de la Niebla on es viu la nit.

video

L'important del video (que segurament no l'haureu pillat del tot si no us heu passat aquesta joia en forma de videojoc) és el conte que li explica en Yitán a la Daga.

PD: Algú s'ha adonat que aquesta és la primera entrada sense tema musical?

La nit de Sant Joan

dimecres, 25 de juny de 2008

Això ho volia escriure el dia que tocava però per qüestions alienes a la meva voluntat (mala organització del temps) no ho vaig poder però no es quedarà pendent. Així doncs, aquí ho teniu:





La nit de Sant Joan (la nit màgica) és una nit de festa, d'alegria i diversió en la qual els més petits tiren bombetes i cremen bengales i miren les fonts de colors (de fet sempre m'han encantat les fonts aquestes) mentre els més grans tiren petards, correcames, coets i demés artilugis propis d'aquesta celebració.

Després d'uns quants anys sense fer res d'especial en aquesta nit aquest cop vaig trencar la tradició familiar i m'ho vaig passar de puta mare amb la meva colla (no completa, a veure si pel meu cumple hi poden ser tots) i sobretot amb un "hombre" (xd) que apenes coneixia i que em va fer riure molt. Quant que em vaig divertir!!

Títol: La nit de Sant Joan
Compositor: Strombers
Àlbum: Que ruli!
Fragment: "La nit de Sant Joan és nit d'alegria, doneu-me xampany, doneu-me xampany"



Bueno, la cançó és d'un grup que no m'agrada (no tinc álbum d'ells) però el tema no està malament i fa molt per l'assumpte del missatge. Divertiu-vos molt si no ho vau fer aleshores i si ja ho vau fer torneu-hi que sempre va bé.

La lluna

dilluns, 23 de juny de 2008


Un dia vaig sortir a passejar a prop del mar i al veure la lluna i els núvols no em vaig saber estar de fer-ne una captura. Hi ha tant per llegir en aquesta fotografia que ho explicaré en una entrada dedicada a ella.

1. El mar; lloc d'inici i final. Quants vaixells han salpat en el mar rumb a noves terres i cultures? Molts, així com també és un bon lloc per estar perdut i en calma amb el teu voltant a no ser que hagis naufragat. Un lloc que em tranquil·litza i que m'agrada.

2. L'horitzó; aquell lloc on s'ajunten el cel i el mar, impossible d'arribar-hi però al mateix temps signe de noves etapes, de més enllà.

3. El cel; cúpula des d'on ens arriba la llum natural i on es reflecteix la climatologia. Qui sap si és un dels destins del Més Enllà, almenys per ara és la llar dels ocells, dels núvols, del sol, de les estrelles, de la lluna. A més a més, un cel blau ben brillant alegra que no vegis.

4. Els núvols; trossos de somnis i de figures que a vegades són irreconeixibles però d'altres les identifiquem. Tos hem jugat algun cop a mirar els núvols i dir a que ens recorden.

5. La lluna; la senyora de la nit que amb la seva bellesa blanca és la mostra més visible del que és la perfecció, sobretot quan es mostra en la seva forma rodona. Però la lluna és més, també és l’encarregada de conduir la marea de fer-la augmentar o disminuir, un signe de feminitat.

Veient una imatge com aquesta, la nostra ànima pot trobar, momentàniament, la pau, sobretot si la contempla al natural i no entaforada en una fotografia.

Títol: The Place I'll Return to Someday
Compositor: Nobuo Uematsu
Àlbum: BSO Final Fantasy IX



Aquest tema és especial perquè em porta molt bons records del principi d'adolescència i de la meva entrada al món dels videojocs amb majúscules. Potser no és el millor tema de la discografia de'n Nobuo Uematsu però almenys és un dels temes musicals que el recordo amb tendresa.

Errors i/o mala sort?

diumenge, 22 de juny de 2008

Quants cops t'has equivocat? Segur que molts però potser, sense saber-ho, has de celebrar aquest error. A vegades sense ser-ne conscients ens equivoquem i anem a un lloc que no havíem d'anar i un cop allà ens retrobem amb un amic que feia molt que no veiem i del qual també feia molt que no teníem notícies seves; simplement havia deixat la nostra vida per fer-se un lloc en els nostres records. Altres cops, al haver de triar entre dues opcions la caguem i com a conseqüència acabem prenent una decisió que serà correcte i que si abans no l'haguéssim espifiat ara no l'hauríem pres.

Estic parlant d'errors que coneixes i que saps que al final han sigut positius, però també n'hi ha (o ho vull creure) que si tot hagués anat "bé" (tal com tu volies) hagués estat molt pitjor. Per exemple, per l'11-S va haver un treballador que es va adormir i no va poder anar a la feina a l'hora de sempre i, com a conseqüència, no hi era quan va haver-hi l'atemptat i ara està viu i amb la seva gent. Potser això no és ben bé un error per què no va prendre cap decisió però de manera inconscient sí. Un exemple inventat seria que et deixa la parella o que qui estimes et diu que no i et quedes fet pols però amb els mesos t'assabentes que s'ha liat amb drogues i ho acabat perdent tot. Llavors hom es pot alegrar perquè potser si encara hagués estat amb ella l'hauria empés cap a les drogues i haurien acabat compartint la mateixa "sort".

Què vull dir amb tot això? Que mai podem saber si el que hem fet a la llarga serà el millor o no i que, per tant, hem de pensar, amb un somriure a la cara, que és el millor que podíem fer i estar contents.

Títol: Double Trouble
Compositor: John William
Àlbum: BSO Harry Potter And The Prisoner Of Azkaban



Una cançó que de cop m'ha vingut a la memòria (pensant quina posar) i que, en el fons, la puc associar al tema. No us passo cap fragment de la lletra perquè ara no la tinc a mà (i això que, si no m'equivoco de tema, un dia la vaig tindre a les mans) i em fa pal buscar-la. Algú s'anima a gravar aquest tema i passar-me'l?

El món interior

divendres, 20 de juny de 2008

Segur que algun cop has sentit que el que compte de les persones no és el físic, l'exterior sinó l'interior, que persones que poden ser molt atractives en realitat no valen gaire o al revés, persones que al veure-les no et criden l'atenció o ho fan en sentit negatiu, amb el temps t'adones que són bellíssimes i voldries assamblar-t'hi o creus que el món aniria millor si hi haguessin més persones com ella. Fa temps vaig trobar una imatge que ho reflecteix a la perfecció:





No li veiem el cap però per la manera de vestir suposo que és una persona seriosa, amb una feina de certa responsabilitat i que és fàcil de pensar que és un soso o un avorrit però en canvi al seu interior hi ha un paradís; no és cap disco, ni cap lloc de festa però de fet és un lloc idíl·lic. Potser l'exemple no és l'ideal però aquesta imatge m'agrada molt.

Títol: Més enllà
Grup: Lax'n'busto
Àlbum: Relax
Frase: "A dintre teu hi ha un paradís per descobrir-lo"



La cançó que he posat no és de les que més m'agraden (de fet no m'agrada molt) però trobo que fa molt per la imatge que he posat. Espero que us mireu la lletra que és el que li fa (què si no?) i que per alguna cosa us la poso.

Aficions

dimarts, 10 de juny de 2008

Tots som diferents hi ha moltes coses per explicar, per compartir-les. Per aquí aniré penjant qualsevol cosa que em vingui de gust sobre tot el que forma el meu món (pensaments, paranoies, cançons, videojocs, anime, llibres, etc.) i tal com és per mi. Un lloc únic al igual que cada visitant que el llegeixi.



Per començar el blog poso aquesta foto en la qual es poden veure les coses que m'agraden i que formen part del món consumista. Així doncs, sense més preàmbuls:

  1. La lectura: portada de Dos velas para el diablo l'últim llibre que ha escrit la Laura Gallego i que tracta sobre la guerra mil·lenària entre àngels i dimonis. (Primer capítol)
  2. Els videojocs: caràtula del Lost Odyssey l'últim j-rpg que m'he passat i si no fos pels temps de càrrega acariciaria la perfecció.
  3. Anime: no és cap imatge de cap anime, ni la funda d'alguna sèrie però com que ho tinc a casa i tothom ha vist algun cop Bola de drac ho considero representatiu.
  4. Música: l'últim àlbum de Sopa de Cabra que sota el títol de El llarg viatge mostra alguns temes que no van tenir l'èxit que esperaven tot i que estan prou bé. No és el meu àlbum preferit però estèticament quedava bé amb les altres imatges.
Com que la música forma part de la meva vida i no puc passar un dia sense escoltar almenys una cançó en moltes entrades posaré l'enllaç a algun tema que m'agradi i amb alguna ressenya. Amb tots vosaltres un tema instrumental que m'agrada força:

Títol: To Zanarkand
Compositor: Nobuo Uematsu
Àlbum: BSO Final Fantasy X