Una simple acció

dimecres, 27 de maig de 2009

[Avís: l'entrada conté set videos però la duració total no arriba als 8 minuts.]

Tres amics estan esmorzant a l'hora del pati quan de sobte un d'ells vol saber si és l'únic que ha experimentat una curiosa sensació més enllà de la lògica.



La conversa ha acabat (el video l'he tallat un o dos segons abans d'hora però la resposta és pot llegir) però ens trobem amb una sorpresa presentada per un adult.



Com que no és segur que la policia compleixi amb la seva feina el millor és sortir un mateix i buscar respostes i impartir justícia, no?



És normal buscar les respostes als dubtes però si són sobre una persona potser cap conegut (per més pròxim que sigui) pugui respondre-ho, al cap i a la fi la ment és molt complexe i el món dels pensaments no sempre es comparteix.




Vet aquí la paraula clau: Shigofumi. L'element fantàstic d'aquesta sèrie i el nom de l'anime del qual he extret aquests fragments.



Però tota història té un final i al cap i a la fi la vida és tan gran i ofereix un ventall de possibilitats tan gran que hom sempre acaba escollint-ne una encara que sigui no fer res.



Encara que sembli mentida fa molts mesos que tenia pensat fer-la, de fet, el primer esborrany que tinc és del 16 de març tot i que deu dies després, quan anava a tallar els fragments del video vaig rebre una trucada similar però no era cap suïcidi. Us deixo amb un text que vaig escriure un dia al movil ( malgrat que avui l'allargo una mica) i que dóna sentit a aquesta entrada.

Una vegada més li ha tornat a venir al cap aquell pensament i de nou la vista s’ha clavat en aquell punt fins que el soroll del metro entrant a l’estació l’ha tret del seu ensimismament. Per un moment s’ha vist tirant-se a la via mentre el metro sortia del túnel. No recorda quants mesos fa des que li va venir aquest pensament al cap per primera vegada. No sap explicar-se perquè li ve ni perquè es veu saltant, com el primer vagó impacte amb el seu cos que vola endavant esperant el xoc amb el metro que surt del túnel.



Un pensament... una decisió... una acció...

Divagacions d'un perdut

dimarts, 19 de maig de 2009

Temps que passa sense que te n'adonis.
Errors que comets i els allargues enmig de la foscor.
Records que no aconsegueixes oblidar tot i que potser no ho pretens.
Passat que t'ha fet qui ets.
Gent que t'han deixat enrere per qüestions de caducitat o vés a saber per què.
Persones que els has enviat un bitllet (sense retorn?) al teu passat.
Amics que es resisteixen a sortir del teu present.
Dubtes i pors que t'afebleixen i et condueixen a la foscor.
Llum que veus quan estàs a punt de fotre't un bon cop, sempre hi quan no t'avancis a ella.
Falta de control i d'instruccions.
Pensaments que dirigeixen els teus actes i en conseqüència la teva vida.
Malgastament de les possesions (tangibles o no) que hom té.
Temps perdut, esforç en va.
Futur blanc, pinzell sec i sense color.

Tema: Find your way
Artista: Nobuo Uematsu
Àlbum: Final Fantasy VIII Original Soundtrack



Porto unes quantes setmanes no massa bones i no sé ben bé que estic fent amb la vida ni que pretenc. Segurament estaré uns quants dies (tu: Oh! quina novetat!!) sense escriure i qui sap què escriure. La veritat és que tinc una idea però hauria de madurar una mica.

Alliberament

dimarts, 12 de maig de 2009

Fa dies que penso actualitzar el bloc (la veritat és que el tinc una mica abandonat com tantes altres coses) i d'avui no passa. El text que us deixo el vaig escriure fa uns quants dies sota la inspiració de la ràbia i crec que és el més dur que mai he escrit.

Agafa les seves coses i surt de casa. Tot just arribar al replà es troba amb un veí que el saluda sense prestar-hi atenció però un cop ja l’ha deixat enrere, dins l’ascensor, s’adona de que duia aquell noi i se li obra la boca en una expressió d’incredulitat contrastada per l’horror que mostren els seus ulls.

El xicot comença a avançar pel carrer i es topa amb tot de gent que no coneix i que li passa pel seu costat com si es tractés d’algú normal però unes poques persones es queden horroritzades en veure’l. Vist que ningú li presta atenció i fart d’aquesta monotonia diària de l’anar i venir pel carrer amb presses i l’estrés de la ciutat que afecta a qualsevol habitant sobre el qual recau la seva mirada. Aixeca la mà dreta enlaire i amb el simple moviment d’un dit provoca un fort soroll que silencia a tothom per després iniciar-se un autèntic caos públic. “Un tret?!”, “Han disparat!!”, “Aquell noi porta una pistola”, “Déu meu! Hi ha un boig pel carrer!!” i tants altres comentaris provocats pel simple fet que aquell xaval duia una arma de foc a la mà i l’acabava d’utilitzar apuntant al cel; sense ferir a cap vianant. Un cop passat l’aldarull el carrer queda buit fruit de la pressa que tenia la gent per posar el màxim de distància possible entre aquell jove i els seus propis cossos. Sense res més a fer segueix pel carrer fins a arribar a la primera cruïlla, per la qual tomba per anar a quedar a un dels carrers principals de la ciutat en plena hora punta. Aquest cop no s’hi mira tant i dispara al davant recreant la mateixa escena sinó fos per la mort d’un pobre home que passava per allà. Però no només efectua un únic tret sinó que en fa uns quants més mentre avança carrer avall rodejat de la por i el caos que ha provocat l’agradable soroll de l’arma i l’innocent so d’un cos sense vida en caure al terra.

Quasi tothom es pensa que està boig i que no va a cap lloc en concret. Res més lluny de la realitat: es dirigeix on ha quedat. De camí se li acaben les bales però com que ja s’ho esperava tira l’arma a la primera parella que veu deixant un cor trencat i un cap obert pel darrere. Llavors va obrir la motxilla i va treure una pota d’una cadira i la va agafar a mode de porra i va començar a llançar-se damunt dels desafortunats transeünts o bé fotent cops a tort i a dret sense mirar qui podia ser golpejat per l’eina.

- Què és aquest guirigall?
- No ho sé però en deu passar alguna de grossa.
- Siguent aquest el carrer per on ha de venir i amb la sort que té segur que està al mig del sarau.
- Sí, segur!
- Ei! No és aquell que ve per allà?
- Qui?
- Allà darrere d’aquell grup de dones que corren cames ajudeu-me.
- Sí, si que l’és, però...
- Mira ja ve cap aquí, ja ens ha vist.
- Ha vingut força d’hora només porta mitja hora de retard.
- Però... què collons?! Què porta a la mà?

Abans que ningú pogués respondre un objecte volador no identificat va passar rosant el cap d’un d’ells. Tots es van girar per veure que era allò sense acabar de creure que el seu amic els hagués llançat alguna cosa però les seves cares van esdevenir el reflex de la por més incrèdula. Els havia llançat... la pota d’una cadira!! Cap d’ells no s’havia adonat que havia continuat avançant cap a ells i que ja quasi el tenien a sobre. I sense pensar-s’ho gaire va saltar cap a una de les noies i amb una altra pota a la mà va endossar-li un bon cop al braç i va començar a riure com un boig perturbat que ha perdut totalment el seny.
- Ja us ho vaig dir: “el dia que tregui tot el que porti dintre sabreu qui sóc jo”. Doncs aquí ho teniu: el dia que tregui tot EL QUE PORTO DINTRE... ÉS AVUI!!!!

Tema: Homicidi
Grup: Sopa de Cabra
Àlbum: Somnis de carrer



Sortirà aquesta nit
torna a sentir la necessitat
de cometre l'acte sepulcral.

Quan el dia i la calor
desapareixen al seu llit
és quan mata per sentir, homicidi !!
terrible i agradable solució
jo no sé com pot ser
que porti a dins el teu sagrat món.

Homicidi, homicidi

El seu únic desig
ell sap que tu no l'abandonaràs
el seu amic homicidi.

De nit proseguiran junts i endavant
seguint iguals camins
sentint el mateix plaer per matar.

Sortirà aquesta nit
i matarà sense raó
no deixa de ser una solució
que porti a dins el teu sagrat món!

Homicidi, homicidi !!

"S’ha alliberat. De la manera més salvatge, però s’ha alliberat."
(El Profe, Teatre eSseLa)

Artista del mes: Lax'n'Busto

diumenge, 3 de maig de 2009

Avís: L'entrada m'ha quedat molt llarga però principalment és per la biografia i les imatges de la discografia. La selecció així com els comentaris de les cançons estan al final de l'entrada.

Fa dos mesos que pensava començar aquesta secció mensual però per un motiu o altre se m'acabava fent mitjans de mes. Cada mes presentaré algun grup (biografia, discografia i alguna curiositat de manera breu) que m'agradi i us deixaré amb una selecció de cançons marcant-vos una frase que em cridi l'atenció de cadascuna i jo o algú que li demani farà un comentari de cada cançó. Sense més dilatacions -tot i que suposo que ja els coneixereu- us presento: Lax'n'Busto.

D'esquerra a dreta: Jimmy Pinyol (bateria i cors), Salva Racero Alberch (veu), Eduard Font (teclista), Jesús Rovira (baix i cors), Cristian G. Montenegro (guitarra) i Pemi Rovirosa (guitarra i cors).

El grup es forma el 1986 (exactament el 30 d'agost van fer el primer concert) en el Vendrell però fins l'any següent no comencen a actuar i gràcies a guanyar el concurs Rockacció 88 poden gravar la cara A d'un LP que surt a la venta l'any següent sota el nom de "Vas de punt?... o què!!!" i que conta com a tema de presentació "Tinc fam de tu" que és guardonat amb el Premi Nacional al millor videograma creat per encàrrec.

A principis dels 90's adquireixen una gran popularitat, en part per la polèmica sorgida arran de la denúncia que els hi posa la Carme Flavià (antiga professora d'alguns dels membres del grup) per calúmnies perquè una de les cançons porta el seu nom i -per deixar clar que tracta d'ella- se l'anomena directament i se li fa una descripció no gaire afavoridora. Aquesta popularitat els facilita fitxar per la discogràfica DiscMedi i treure al 1991 el seu segon LP de títol homònim al del grup i que té com a tema principal Miami Beach. L'any següent surt una reedició del seu primer LP però sense el tema "Carme Flavià" (prohibit per ordre judicial) i publiquen un maxisingle "Inurted" i la banda sonora per la sèrie "De Què Vas?" de TV3.

Durant la resta de la dècada van traient diversos àlbums però no tornen aixecar cap polèmica com la del primer LP. Els àlbums que publiquen són: "Qui ets tu?" (1993), "La caixa que puja i baixa" (1995), "Lax'n'Busto a l'Auditori" (disc recopil·latori gravat al 1996 en la inauguració de l'auditori Pau Casals del Vendrell però en format acústic)i Sí (1998)que obre un ventall de sonoritats i conceptes tots ells amb DiscMedi.

El següent treball el publiquen l'any 2000 sota el títol "Llença't". Es tracta d'un treball que mostra el seu so guitarrer clàssic però alhora una personalitat més definida, un so més referencial i personal i unes lletres directes i sensibles. Durant el 2002 al llarg de la gira Elèctric Tour presenten al públic peces del seu pròxim treball "Morfina". En el 2003 surt a la venta el que amb el temps seria l'últim treball original de la primera part -personalment de la segona- que segons el mateix grup: "Volíem un disc que aprofundís en la línia del Llença't amb ritmes potents, canyero, efectista... [...] el cas es que ens ha sortit un disc més poètic, romàntic i sentimental que cap altre... [...]Morfina parla dels sentiments, parla de passions, parla de por i de nostàlgia i, perquè no, també parla en broma."

El 2004 (divuit anys després de recórrer els escenaris de Catalunya, Balears, País Valencià però també de la Catalunya Nord, França, Galícia i Astúries) van decidir enregistrar el seu primer àlbum (CD i DVD) que reflectís la potència del seu directe i com que ja havien acabat el seu contracte amb DiscMedi van aprofitar per crear la seva pròpia discogràfica (LNB Música) per autoeditar-se els treballs però amb la coproducció de Música Global Discogràfica. Aquest segon recopil·latori, titulat "Amb tu", es va gravar al llarg de l'any i està compost per les seves cançons més conegudes més una de nova anomenada "M'acompanyaràs".

Sempre hi ha hagut el rumor de la seva separació però si algun any va sonar especialment va ser el 2005 quan estaven a punt de celebrar les dues dècades de vida i van decidir publicar un nou àlbum titulat "Grans èxits" que com dóna a entendre el títol es tracta d'un extens recopil·latori de tota la seva trajectòria però que ve després d'un altre recopil·latori. En aquesta ocasió el treball consta d'un DualDisc (el CD conté 14 caçons i el DVD els seus 16 videoclips i el reportatge Lax'n'report fet per Televisió de Catalunya en el 2002)i un CD amb 18 temes no tant coneguts però que ajuda a conèixer-los millors.

El 2006 es podria dir que va ser un any tranquil en que van celebrar els 20 anys dalt dels escenaris i que va tenir el 20 d'octubre un fi de gira sorprenent amb l'anunci que va fer en Pemi Fortuny de que deixava el grup per anar-se'n a Sierra Leone per desenvolupar un projecte solidari com a cooperant. Sis dies després d'aquest fet la banda anuncia a en Salva R. Alberch, actor de Dagoll Dagom, com a nova veu del grup.

Entre el gener i el febrer del 2007 se'n van a Radiostar Studios de la Sylvia Massy a Califòrnia per enregistrar el seu nou treball que es titula RELax en referència que continuen sent Lax'n'Busto malgrat el canvi de cantant. L'àlbum sortí a la venta el 20 de març en format de CD més un DVD amb un reportatge de la seva estada a Califòrnia i la gravació del disc. L'àlbum va ser publicat ben acceptat pel públic i en Salva va rebre el favor del públic que per alguns fans ho fa millor que en Pemi. En aquesta gira van arribar a tocar a Santiago de Xile, a Frankfurt i al País Basc on van adaptar 4 temes d'aquest àlbum a l'èuscar.

L'últim treball del grup "Objectiu: La Lluna" ha tornat a contar amb la producció de la Sylvia Massy que aquest cop ha anat a la Casa Murada (l'estudi de gravació que té en Jesús Rovira) al Penedès. Des del passat 27 d'octubre que es pot trobar a les botigues de música el seu 11è disc.

Fins ara només he dit la història formal i avorrida sense cap anècdota (el tema de la Carme Flavià pot ser considerat com a tal però s'ha d'esmentar per força) és hora de que us n'expliqui algunes:

  • El nom del grup prové d'un laxant.
  • En Pemi tenia el costum d'enfilar-se als altaveus o algun altre lloc alt i saltar. Un cop pujant pujant va arribar a "escalar" un edifici fins a un tercer pis.
  • No tots els membres del grup van conèixer a la Carme Flavià. I quan el seu tema era il·legal que el cantessin el van tocar en una actuació d'una escola en que precisament hi treballava aquella professora.
  • Quan van enregistrar el tema de "Llença't" un home de l'estudi els va preguntar si era un tema publicitari per la Fanta perquè entenia que al principi deien el nom d'aquesta marca. Actualment els fans no saben què és el que diuen al començament.
  • En Salva va renunciar a participar en la gira europea del musical Mar i Cel de la companyia Dagoll Dagom per unir-se al grup.
  • El grup més d'un cop ha buscat per Internet les partitures de les seves cançons.
  • Un cop en Pemi Rovirosa (guitarra) va fer dues hores tard a un concert perquè es va quedar sense gasolina.
  • Un any en una gira de concerts que organitzava TVE van haver de tocar davant de quatre persones (es creu que pagades) quan de sobte un grup d'estudiants catalans que visitaven els estudis televisius van irrompre a la sala on estaven tocant just en el moment que sonava "Llença't" o "Miami beach".

Després d'aquest totxo de biografia que us he escrit (si heu estat capaços de llegir-vos-la sencera i encara en voleu saber més podeu consultar la seva biografia oficial: "De Watt a Watt") i comentar-vos algunes anècdotes us deixo amb la seva discografia
on trobareu marcats en negre els temes que entren en la meva selecció i en negreta els que tenen videoclip. Us aviso que hi ha temes com "Vas tot sol", "Els teus ulls pregons", "Aquesta nit", "El pintor visionari", "Més roig" i d'altres que per diversos motius que desconec en aquests moments no els porto en el meu MP4 i que potser els posaré en una altra entrada bastant més endavant, si veig que us han agradat. Els comentaris de les cançons són personals i per tant subjectius a més no poder.

Vas de punt?... o què!!!

1. Tinc fam de tu
2. Quan vindràs
3. Passejant per l'habitació.
4. Quatre cates
5. Nena
6. És el que hi ha
7. No sé pas com
8. Mai diguis mai a un mai
9. Fes un glop







Lax'n'Busto:

1. Miami beach
2. Cel del nord
3. Cançó del Friscu
4. Sola "the blues"
5. Però saps tu què...
6. Toc de plor
7. Però mai tu
8. Pagès








Inurted:

1. Per què ser gran?
2. Toca'm els ous Maria
3. Should I stay or should I go!













Qui ets tu?:

1. Més que la meva sang
2. Han trucat
3. Més roig
4. De vegades
5. Les nits al Liceu
6. L'ocell
7. Meditacions guitarrístiques
8. Qui ets tu?
9. La mosca
10. Faran de tu un heroi
11. Pensant en tornar a casa
12. Quan és fosc
13. Toca'm els ous Maria. (remix)



La caixa que puja i baixa:

1. Tu ets la llum
2. Rock and Roll
3. Ella i el seu fill
4. El diable
5. El pintor visionari
6. Deia (el pagès II)
7. El gat
8.Corre, no t'agafin
9. Johny "el melenes"
10. Isaac
11. Nen surt al carrer
12. No vaig triar




A l'auditori:

1. Amor fosc
2. Vull pau
3. Més que la meva sang
4. Ella i el seu fill
5. Ens veurem aviat
6. Harder than your Husband (Frank Zappa)
7. Les nits del Liceu
8. No sé pas com
9. Quan es fa fosc
10. El pintor visionari
11. Han trucat
12. Cançó del Friscu
13. Sola
14. Ni un duro
15. Miami beach
16. Tinc fam de tu
17. Nen surt al carrer
18. And your bird can sing

Sí:

1. La meva terra és el mar
2. Dolça és la sal
3. Clau de no
4. Cada cop
5. Poder tocar-te
6. Sota el cel rogent
7. No és l'hora de marxar
8. El que hi ha dins teu
9. Tu
10. Els teus ulls pregons
11. Emiliano Zapata
12. Umba Parumba
13. Blau



Llença't:

1. Llença't
2. Trepitja fort
3. Mai diguis mai a un mai
4. Amb tu
5. No ho sé
6. Una altra vegada
7. Mai més
8. Instant fugaç
9. Sense cobertura
10. Aquesta nit
11. Obsessionat
12. Apareix-te a casa meva




Morfina:

1. Si te'n vas
2. Júlia
3. Ara
4. Per una copa
5. Inevitable relació
6. És per tu
7. La porta dels somnis
8. Com podria
9. Vas tot sol
10. Incomunicació
11. Bogeria
12. Fum




Amb tu:

CD
1. Mai diguis mai a un mai
2. Trepitja fort
3. Més que la meva sang
4. La meva terra és el mar
5. Júlia
6. Llençat'
7. Pagés
8. M'acompanyaràs
9. Toc de plor
10. Amb tu
11. Cada cop
12. Una altra vegada
13. Toca'm els ous Maria
14. Miami beach
15. Ara
16. Les nits del Liceu
17. Per una copa
18. Tinc fam de tu

DVD

1. Però mai tu
2. Mai diguis mai a un mai
3. Més que la meva sang
4. Trepitja fort
5. Mai més
6. És per tu
7. Una altra vegada
8. Llençat'
9. Qui ets tu
10. Júlia
11. M'acompanyaràs
12. La meva terra és el mar
13. Emiliano Zapata
14. Les nits del Liceu
15. Amb tu
16. Toca'm els ous Maria
17. Ara
18. Apareix-te a casa meva
19. Miami beach
20. Per una copa
21. Tinc fam de tu

Grans èxits:

CD1

1. Tinc fam de tu
2. Mai diguis mai a un mai (versió Llença't)
3. Miami beach
4. El Pagés
5. Més que la meva sang
6. Les nits del Liceu
7. Tu ets la llum
8. No vaig triar
9. La meva terra és el mar
10. Emiliano Zapata
11. Llençat'
12. Trepitja fort
13. Ara
14. Per una copa

CD2

1. Nena
2. Toc de plor
3. Cel del nord
4. Faran de tu un heroi
5. Han trucat
6. Toca'm els ous Maria (versió Qui ets tu? remesclada de l'Inurted)
7. Pintor visionari
8. Ella i el seu fill
9. Johnny el melenes
10. Nen surt al carrer (versió acústica de l'Auditori)
11. No sé pas com (versió acústica de l'Auditori)
12. Dolça és la sal
13. Cada cop
14. Una altra vegada
15. Amb tu
16. És per tu
17. Vas tot sol
18. Fum

Relax:

1. Perdut
2. Blues del diumenge
3. Si tu vols
4. La Terra
5. No és massa tard
6. Abraça'm
7. Per tu, mare
8. Ara o mai
9. Veig, sento i penso
10. Més enllà
11. En tu jo sóc etern
12. He somiat



Objectiu: la Lluna:

1. Intuïció
2. Sense sentit
3.Que boig el món
4. Començar
5. Amnèsia
6. Presoner
7. Fish in the water
8. Tens el que tens
9. Com gat i gos
10. Gris
11. Tornarem
12. Temps al temps




La meva terra és el mar: "Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions"

El solo previ al "dóna'm força per cridar" el trobo bastant relaxant però el que més m'agrada de la cançó és la música i alguns fragments com el de les absències que hi ha sota el mar.

Llença't: "Llença´t, cada instant és únic no es repetirà"

Per quan estàs deprimit i no tens ganes de fer res l'energia d'aquesta cançó et fa venir ganes d'actuar de llençar-se ja que com diu la tornada "cada instant és únic no es repetirà" aleshores és millor que no el malgastem. Què enteneu que diuen els cors al principi? A mi em sembla que diuen "la banda".

Més que la meva sang: "Si tu vols i jo vull no has de fer-me patir, no ho deixem refredar"

Què és el que més m'agrada? Diria que la música i la sonoritat de la lletra amb la veu d'en Pemi. Atípica cançó d'amor que no es pot titllar de cursi, empalagosa o lenta.

Si te'n vas: "el que sents no ho sap ningú de vegades ni ho saps tu"

Hi ha coses que un no sap i sovint el millor es prendre decisions i actuar. No és una de les millors cançons del grup però per mi és una gran cançó en tots els aspectes. Per cert, si te'n vas del bloc (segur que no et quedaràs tot el dia aquí) podries dir que et sembla el grup i/o la selecció que he fet ;)

Blues del diumenge: "Reposen les neurones del bonic ball d'ahir"

Sincerament no sé què és el que m'agrada d'aquesta cançó però el que conta és que m'agradi, no?

Dolça és la sal: "podria dir mil coses que no foren veritat"

Com és pot parlar d'una filla petita sinó és amb tendresa? Sincerament quan "estic amb tu m'ho canvies tot" et preocupes tant per ella i aquest tema ho diu molt clarament.

Sense sentit: "Sense sentit ens busquem en somnis paral·lels que es troben al fi"

El primer cop que la vaig escoltar em va enamorar el ritme i la música, deixant a banda que la veu d'en Salva queda molt bé. Quan l'escolto l'haig de cantar i a vegades em ve al cap sense cap motiu en concret, vaja sense sentit.

Trepitja fort: "A tu, petit vailet, t'ensenyaré més del que he après"

Acabes de tenir el teu primer fill com reaccionaries, què li voldries ensenyar, com voldries que li anés la vida, què voldries que fos de gran. El millor és el que diu la cançó: ensenyar-li més del que has après, que cavalqui la vida i que sigui tot allò que vulgui ser.

Clau de no: "doncs la veritat resulta al sumar totes les mentides"

Existeix la veritat? Com ha de ser un bon català? No sé vosaltres però a mi m'encanta aquesta absurditat tot i que té una frase molt bona: "tens tot el que sents".

Si tu vols: "Es tan senzill llegir el llibre fins aquí"

Una de les millors cançons de Relax. M'encanta la lletra que m'he arribat a identificar força amb diverses parts, de fet ha estat la cançó que més m'ha costat decidir-me per un fragment. "tu el teu camí, has de seguir perquè és així", "voldria jo, un fort cop al cap per despertar i no recordar res de res", " Tant de bo un llamp esborrés per on he passat", "Perquè ara no sé el que haig de fer. Potser el millor és no dir-te mai res" i potser millor que pari abans no escrigui tota la lletra.
A part de la lletra, la sonoritat també m'encanta.

Començar: "Començar és continuar un final, tard o d'hora arribarà"

M'encanta el solo de piano del començament i com arrenca la veu. El primer cop que vaig escoltar la cançó (en el concert de presentació) em va impactar tant la primera frase que quan es va acabar el concert me la vaig apuntar al mòbil. No sé vosaltres però a mi em sobren força els cors fent "ooooooh" i el fragment de com es van sentir el trobo sublim.

No és massa tard: "Estic tan cansat... però he de tornar a començar"

Quan vaig escoltar per primer cop el compact en escoltar aquesta cançó la meva germana i jo vam coincidir que només per aquest tema havia valgut la pena comprar l'àlbum. Tot perfecte i més perquè em sento identificat amb la lletra, aquest cansament, el saber que una part que estimes de la teva vida ha quedat enrere, les ganes de voler oblidar-ho per viure en pau però malgrat tot plegat saps que has de continuar endavant. Preciosa i amb un final perfecte.

És per tu: "la meva llar és allà on tu hi deixes l´equipatge"

No és un dels seus millors temes però el conjunt m'agrada i és una veritat que quasi sempre un té algú que el fa tirar endavant, que fa que valgui la pena viure i que et fa sentir especial, afortunat.

Ara o mai: "Ara faràs la teva, recte sense distreure't"

El primer cop que la vaig escoltar no em va convèncer l'apartat sonor però ara m'agrada. Potser totes les bufetades que la vida li dóna a un el fan més fort. Només quan coneix el seu contrari ho valora justament. No sé si tot el passat ha de tornar o no però si passés crec que seria molt trist.

Per una copa: "Un deliri inconscient un enigma sens dubte indecent que acaba al pitjor moment"

D'això... no sé que li trobo però m'agrada força i no serà perquè donaria tot el que tinc per seguir la festa. Ja ho sabeu ens veiem en la "frontera entre el vici i el cel".

Veig, sento i penso: "Farem del camí el nostre millor destí"

M'encanta la melodia d'aquesta i juntament amb "No és massa tard" competeixen violentament per ser la millor cançó de Relax. El temps passa ho canvia tot, fins i tot les relacions, però fa mal quan ja no reconeixes a algú. A vegades estaria bé tornar a començar i aprendre del passat però a vegades no hi ha aquesta opció. Potser m'agrada per la melodia i perquè acostumo a veure, sentir i pensar.

Gris: "M'arrossegaré en aquest sobre temporal"

Lluny d'altres temes aquest m'encanta pel seu pessimisme: "ara estic sol veient la gent passar pel carrer", "ara potser ja no podré tornar a ser jo mateix", "ja no puc més, m'estic cansant d'aquest joc", "no sé perquè però avui es millor no despertar-se", "reclòs en mi" i tants altres fragments que fan que la lletra concordi bastant amb el meu pessimisme. En l'apartat sonor no em sembla res de l'altre món i pel que fa a la veu el mateix, però malgrat tot m'agrada la cançó i el final suau que té el trobo molt encertat per remarcar el pessimisme.

Emiliano Zapata: "que si la lluna per tots és una, també la terra serà per la gent"

Cançó lleugera sobre el revolucionari Emiliano Zapata no és de les millors que tenen però té un no sé què que m'agrada.

Tornarem: "quan sortim d'aquesta tempesta que amaguem rere rostre indiferent"

El començament és boníssim per la veu solemne i el poc acompanyament instrumental que té però quan sona la tornada per segon cop és quan dic podria haver estat un tema preciós. La lletra és bona la música també però és el que ja he dit comença massa bé i no van saber mantenir el nivell.

Blau: "Qui espera desespera però si aguanta, ho pot tenir tot"

Dolça, tranquil·la, amorosa, no cursi, amb una veu diferent (la de d'en Jesús) i de molt bon escoltar. La lletra també és molt maca i la música li queda molt bé.

El diable: "No vull una existència gris lluny de tu i molt lluny d'aquí"

Recordo que el primer cop que la vaig escoltar no em va agradar però el segon cop dius "ei! no està tan malament com em semblava" i a mida que l'escoltes un parell de cops més l'acabaves trobant preciosa tant pel que fa a lletra com a música. Senzillament és una cançó d'amor diferent.

Miami beach: "què carai ens passa amb tot el que tenim"

Canya dura i res més a dir. Dels tres primers àlbums la millor cançó amb diferència i un dels icones del grup. Bona música, bona lletra i bona veu.

Fum: "Espai que és sols inspiració per a poetes de ciència ficció"

Preciosa cançó per l'ambientació que té: tant la música com la veu et donen una sensació etèria com el fum a part de la lletra que és preciosa.


MusicPlaylistRingtones
Create a MySpace Playlist at MixPod.com