Errors i/o mala sort?

diumenge, 22 de juny del 2008

Quants cops t'has equivocat? Segur que molts però potser, sense saber-ho, has de celebrar aquest error. A vegades sense ser-ne conscients ens equivoquem i anem a un lloc que no havíem d'anar i un cop allà ens retrobem amb un amic que feia molt que no veiem i del qual també feia molt que no teníem notícies seves; simplement havia deixat la nostra vida per fer-se un lloc en els nostres records. Altres cops, al haver de triar entre dues opcions la caguem i com a conseqüència acabem prenent una decisió que serà correcte i que si abans no l'haguéssim espifiat ara no l'hauríem pres.

Estic parlant d'errors que coneixes i que saps que al final han sigut positius, però també n'hi ha (o ho vull creure) que si tot hagués anat "bé" (tal com tu volies) hagués estat molt pitjor. Per exemple, per l'11-S va haver un treballador que es va adormir i no va poder anar a la feina a l'hora de sempre i, com a conseqüència, no hi era quan va haver-hi l'atemptat i ara està viu i amb la seva gent. Potser això no és ben bé un error per què no va prendre cap decisió però de manera inconscient sí. Un exemple inventat seria que et deixa la parella o que qui estimes et diu que no i et quedes fet pols però amb els mesos t'assabentes que s'ha liat amb drogues i ho acabat perdent tot. Llavors hom es pot alegrar perquè potser si encara hagués estat amb ella l'hauria empés cap a les drogues i haurien acabat compartint la mateixa "sort".

Què vull dir amb tot això? Que mai podem saber si el que hem fet a la llarga serà el millor o no i que, per tant, hem de pensar, amb un somriure a la cara, que és el millor que podíem fer i estar contents.

Títol: Double Trouble
Compositor: John William
Àlbum: BSO Harry Potter And The Prisoner Of Azkaban



Una cançó que de cop m'ha vingut a la memòria (pensant quina posar) i que, en el fons, la puc associar al tema. No us passo cap fragment de la lletra perquè ara no la tinc a mà (i això que, si no m'equivoco de tema, un dia la vaig tindre a les mans) i em fa pal buscar-la. Algú s'anima a gravar aquest tema i passar-me'l?

3 Comments:

Tamy ha dit...

Molt bona entrada...dóna que pensar... Jo crec que no hi ha una fórmula que digui que els errors al final acaban bé, es com si fos un conte amb el seu final feliç. En el fons tots volem creure que després d'un error tot sortirà bé, o com es diu Alejandro Sanz: despues de la tormenta siempre llega la calma
Es l'únic consol que ens queda després d'haver perdut. Potser si que vindrà una altre cosa millor, potser aquella persona amb la que estaves no feia per tu, potser ja no dónava mes de si...però tambè potser que et tornis a equivocar, que el que vingui ara sigui encara pitjor...no podem estar segurs de res...
I no es per ser pesimista ni res...però normalment si desprès de l'error hi ha bona sort...es tornarán a embolicar i tot començarà una altre vegada es un "bucle".
Hem d'esforçar-nos i pensar millor les coses abans d'actuar. Cadascú escriu el seu propi destí. Sempre ets a temps de canviar-ho. No et confiïs, vigila bè i no creguis en frasses com "les coses passen perqué tenen que passar" tot té un perqué, potser en tenim nosaltres la culpa...per això hem de possar remeï i no esperar a que vingui la part bona de la vida...esperant no arriba res...
Cuidat!

Tamy ha dit...

Per cert, perdó per les faltes...xD a part de que fa temps que no escric en català, fa dos dies que no dormu gens...i no se que escric...xD no em fassis gaire cas.

No se si t'ho ha dit el rafa, o si et trucaré demà o d'aquí a una estona, pero et dic: a les 11 a la parada de Marina.

PD: El Alex treballa..`.potser s'apuntarà desprès però no crec.
PD2: La Horia no contesta.
PD3: ... no, no hi ha més gent!

Anònim ha dit...

Hola... jo sóc el Rafa ke despres de dormir me llegit aixo y despres el discurs de la Tamara i m'agafat mes son...
doncs com ke no se ke dir y tu em vas demanar ke et comentes les entrades doncs te dic ke per mi el destí no existeix perke resulta ke kuan kreus ke las trobat, el desti se na anat a un altre lloc y as de començar el camí de nou... no se...
pot ser????

I mira... l'home akell ke va arribar tard l'11-S potser si ke s'hi va salvar, pero potser s'hi i agues nat també s'hauria salvat y a mes a mes ki sap si podria haver ajudat a algú mes a salvarse....

i el suposat home ke un cop ha deixat a la parella se sent be perke akesta esta amb drogues y per sort ell no hi ha caigut... més m'estimaria ke s'hagues kedat amb la parella y en comptes de agafar drogues... ajudar la parella a sortir-se'n...

uenu es numes una opinió totalment criticable...