Per tu

dijous, 23 d’abril de 2009

Bones Victòria,

Ja fa dues setmanes des de l’últim cop que ens vam veure i encara no sé com aguanto viu. Potser el fet de que no te n’anessis per plaer sinó perquè era el millor que podies fer professionalment em fa pensar que vas fer el que era correcte però per damunt de tot el que em fa suportable la teva absència és saber que m’estimes. No paro de pensar en quan ens tornarem a veure. Ja sé que el teu contracte acaba d’aquí 3 anys però sé que ens veurem abans ja sigui perquè vinguis tu o bé perquè aprofiti les meves pròximes vacances per anar a veure’t.

Et trobo tan faltar i tanmateix noto que estàs molt a prop meu, el sol que comença a escalfar aquesta pell que tants cops has mirat i acaronat, la verdor de les fulles dels arbres que em recorden l’època en que ens vam conèixer, el cel blau i lluminós de quan vam començar a sortir, la gent anant amunt i avall pel metro de la mateixa manera que la resta de passatgers que ens acompanyaven durant unes quantes parades quan anàvem a agafar el tren per fer una de les nostres escapades, les noies amb faldilles que potser les han comprades en alguna d’aquelles botigues que tan vam visitar i que tant ens agradaven, els grups d’amics esperant que l’impuntual arribi per començar el pla que tenen per aquesta tarda com fèiem nosaltres amb els nostres amics que no es coneixien gaire i poc a poc vam arribar a ser un únic grup i tantes altres quotidianitats que ni t’imagines que em fan pensar amb tu i que no ets a prop meu malgrat sentir que m’acompanyes. Suposo que a tu també et deu passar el mateix, no?

Recordo perfectament com em vaig sentir quan de camí a l’aeroport em vas preguntar que era el què em passava i com vas riure quan et vaig confessar el meu temor que aquell fos l’últim cop que estiguéssim junts i com la meva ànima es va enlairar cap al cel al so de les trompetes que seguien el ritme de la teva veu que em deia que com podia ser tan ximple de pensar això si des del moment que li havien fet la oferta va estar de mala llet perquè no s’acabava de decidir si aprofitar-la o no per no haver de separar-se de mi. La veritat és que em vas sorprendre i encara em faig creus del que em vas dir. No ho sé, portàvem una mala temporada i quan em vas dir, setmanes abans que m’expliquessis que te n’aniries, que qui sap quant de temps ens quedava per estar junts, em vas espantar de debò i des d’aquell dia, i fins que no em vas explicar l’oferta que t’havien fet i l’important que era acceptar-la pel teu futur professional, cada dia em preguntava una vegada i una altra si aquell seria el dia en que em diries que ja no m’estimaves i que amb unes simples paraules em trencaries el cor i m’enviaries a l’infern, perquè després de viure al teu costat i haver vist el teu primer somriure del dia, com se’t tancaven els ulls i anaves caient del sofà perquè per la tele no feien res de bo, dels passejos sota el sol amb les mans agafades, d’aquelles mirades de complicitat i murrieria quan em preguntaves en el mateix emprovador com et quedava la roba que t’estaves emprovant, les teves mans repassant el meu cos i tants altres moments meravellosos que m’has donat, qualsevol lloc on estigués sense el teu amor no podria ser cap altre que l’avern.

Serà millor que canviï de tema que això ho deus trobar massa empalagós i cursi pel teu gust. Saps? El jefe torna a esperar un nen. Bueno... abans no m’acusis de masclista especifico que em refereixo que la seva dona esta embarassada de nou. Estaria bé poder anunciar als nostres amics i familiars que serem pares però això serà millor que ens ho plantegem quan tornis i els dos tinguem una bona feina a no ser que ens vulgui donar una sorpresa. La veritat no sé que més dir-te a part de que t’estimo molt i que et trobo molt a faltar. Però em pregunto si hi ha quelcom més a dir-te que sigui tan valuós (més és impossible) com lo molt que t’estimo; al cap i a la fi només t’escric per dir-te que t’estimo, et trobo a faltar i que vull saber de tu.

Una forta abraçada i un petó on tu ja saps,

Roc Salbetta

4 Comments:

Omega ha dit...

No em parlis, theSpiritOfswim, del metro en hora punta que odio quan vas a entrar-hi i veus el vagó tan ple que penses que no podràs passar sense endur-te a ningú pel davant.

No es pot dir que et llegeixi molt últimament, Sara, però estic tornant per aquí i ja em veuràs pels teus blogs. Gràcies pel compliment i saps que penso el mateix de tu.

Ai Éfride! Quin optimisme que mostres! "Tots estem sols amb nosaltres mateixos". Em vols veure més optimista? Però si ja ho sóc! El protagonista continua el camí no opta per posar-hi fi ;) Això és ser optimista, no?
És tracta d'un fragment de "Presoner", un tema de l'últim àlbum dels Lax'n'busto.

¡Hola Antonio! Gracias por pasarte por aquí. Gracias a tu comentario he visto que la traducción automática del google falla en algunos tiempos verbales y en el número por esto a partir de esta entrada (ya lo he hecho) voy a revisar la traducción y sugerir una de mejor. Cuídate y si vuelves a pasarte por aquí ya me contarás si funciona mejor la traducción ;)

Cuideu-vos molt, gaudiu de la diada i de la vida!!

Omega

nine_lifes' ha dit...

Bones, Omega!^^
Primer de tot, agraïr-te molt que et passis pel meu blog, que tots els comentaris em fan molta il·lusió, siguin crítiques o no.
Dius que t'agrada com escric, jo intento fer-ho natural i tal com em surt de dins :)
I res, que sí que té una mínima importància que agradi o no la cançó a la persona que llegeixi el meu text... Si més no, és la cançó la que porta el fil, no sé si m'explico bé. Però a mi sí que m'agrada, jeje, els meus gustos musicals no són iguals que els teus potser, però no deixen de ser bons els dels dos... no?

Et deixo un comentari una mica enrabassat, i em faig seguidora del teu blog.
Cuida't

Victòria ha dit...

Estima Roc,

No saps la il·lució que m'ha fet llegir la teva carta. Ara mateix tinc l'escriptori ple de mocadors empapats en llagrimes. Ets tan encantador.

M'has fet enrecordarme de tants bons moments com vam passar junts... totes aquelles tardes... i totes aquelles nits de les que no parles. ¿Què passa? ¿No te'n van agradar?

T'has oblidat d'aquell cop quan èrem a la platja de la Martossa i tu em posaves protecció solar a l'esquena i un cranc et va pessigar el dit gros del peu i tu vas gritar com una nena petita durant deu minuts. Qué bons moments vaig passar amb tu. Els millors de la nostra vida, Roquet meu.

Haig de confessar que ja m'esperava que em cofessessis el teu amor, pero no m'esperava que fos al taxi de camí a l'aeroport. Em vaig possar vermella i a més el taxista no feia més que mirar per veure la meva cara. Tens uns moments que es millor que t'estiguis quiet i no parlis, Roquet meu.

T'escric per dirte que aquest cap de setmana tornaré. I vull veuret. Millor dit vull fer l'amor amb tu una i cent vegades més, així que ves comprant tres o cuatre capses de preservatius, dels més petits que despres et van massa amples.

Nomes vull que s'apigues que t'estimo molt i molt, i que penso en tu tots els dies quan em fico el dit a la feina.

Una forta abraçada i un petonet on tu també saps, amor meu,

Victòria Vegkann

theSpiritOfswiM ha dit...

la has escrito tu??

podrias explicar a kuento de ke biene. seguro ke tiene su significado pero no lo pillo.

por cierto... no te vendras esta tarde a loa feria??? no hace falta ke subas en nada!!!
Al menos ke veas ke contamos contigo.

PD: el kirian esta muy preocupado por tu pasotismo. llamalo