Una simple acció

dimecres, 27 de maig del 2009

[Avís: l'entrada conté set videos però la duració total no arriba als 8 minuts.]

Tres amics estan esmorzant a l'hora del pati quan de sobte un d'ells vol saber si és l'únic que ha experimentat una curiosa sensació més enllà de la lògica.



La conversa ha acabat (el video l'he tallat un o dos segons abans d'hora però la resposta és pot llegir) però ens trobem amb una sorpresa presentada per un adult.



Com que no és segur que la policia compleixi amb la seva feina el millor és sortir un mateix i buscar respostes i impartir justícia, no?



És normal buscar les respostes als dubtes però si són sobre una persona potser cap conegut (per més pròxim que sigui) pugui respondre-ho, al cap i a la fi la ment és molt complexe i el món dels pensaments no sempre es comparteix.




Vet aquí la paraula clau: Shigofumi. L'element fantàstic d'aquesta sèrie i el nom de l'anime del qual he extret aquests fragments.



Però tota història té un final i al cap i a la fi la vida és tan gran i ofereix un ventall de possibilitats tan gran que hom sempre acaba escollint-ne una encara que sigui no fer res.



Encara que sembli mentida fa molts mesos que tenia pensat fer-la, de fet, el primer esborrany que tinc és del 16 de març tot i que deu dies després, quan anava a tallar els fragments del video vaig rebre una trucada similar però no era cap suïcidi. Us deixo amb un text que vaig escriure un dia al movil ( malgrat que avui l'allargo una mica) i que dóna sentit a aquesta entrada.

Una vegada més li ha tornat a venir al cap aquell pensament i de nou la vista s’ha clavat en aquell punt fins que el soroll del metro entrant a l’estació l’ha tret del seu ensimismament. Per un moment s’ha vist tirant-se a la via mentre el metro sortia del túnel. No recorda quants mesos fa des que li va venir aquest pensament al cap per primera vegada. No sap explicar-se perquè li ve ni perquè es veu saltant, com el primer vagó impacte amb el seu cos que vola endavant esperant el xoc amb el metro que surt del túnel.



Un pensament... una decisió... una acció...

5 Comments:

Omega ha dit...

Ai, theSpiritOfswiM! M'ha sorprés molt el teu comentari. Sincerament et desconec has fet un "tocat i enfonsat". Et dono la raó que penso massa però sempre intento fer qualsevol cosa per estar ocupat i no pensar però no sempre ho aconsegueixo. Saps que més d'un cop he dit que pensar és dolent per la salut, tot i que el contrari també és dolent per tu i pels que t'envolten.

Dius que hauria de tornar a ser un nen i la veritat és que no et diré però per sort o per desgràcia ja no ho sóc i tot el que he viscut (o que no viscut) m'ha fet qui sóc. Considero que tinc sentit de l'humor però també tinc sentiments i tor i que a vegades intento ser una pedra "la roca és dura fins que arriba un cop més fort".

Sobre la violència, vivim envoltats d'ella, a l'edifici on vius, en les notícies, en la història, en les pel·lícules, en les sèries, en els videojocs, en els esports, en el carrer... vivim envoltats de violència.

El que has dit d'aquests 5 anys m'agradaria parlar-ne en un altre lloc ;)


Hola nine_lifes'! Ja aniràs veient que si sé que comentar ho faig.

La veritat és que no estic passant per una temporada gaire bona i em temo que bona part és culpa meva. Sobre el que dius de viure el moment i gaudir-lo estic segur que saps que no sempre és fàcil fer-ho però el problema és quan el moment si que ha estat bé però quan hi penses el trobes indiferent. Dels records no es pot viure però sempre hi són allà i a vegades es fàcil caure en el seu pou. Saps, a vegades em pregunto si realment he viscut la vida i em responc que no, que hi ha nois/es que amb cinc anys menys que jo ja han fet molt més del que he fet jo.

Gràcies per passar per aquí i deixar la teva petjada ;)

Éfride, sí no estic passant pel meu millor moment. Dius que no ets ningú per donar consells i no estic d'acord, sempre pots donar un consell pot ser que no sigui bo o pot ser que l'encertis de ple, recorda que un consell és una proposta un ja triarà si et fa cas o no.

Per cert, en la meva entrada anterior tens un comentari al teu.

Si les coses et van bé espero que segueixin anant-hi durant molt temps ;)


Gràcies a tots per passar-vos per aquí comentar-me, gràcies de debó. Cuideu-vos molt i gaudiu de la vida!!

D'això... que ningú s'espanti per aquesta entrada ja he dit que fa molts mesos que la tinc pensada de fet diria que des de l'any passat i tot.

Éfride ha dit...

Hola!
M'ha agradat molt la història, jo crec que el pensament aquest (què passaria si saltés, si em morís?) l'ha tingut molta gent. M'incloc. I no vol dir absolutament res, qui no ha pensat en la seva mort encara que sigui la persona més feliç del món?

Per cert, jo de tu m'acostumaria a dur una petita llibreteta, que escriure al mòbil és un pal! xD

theSpiritOfswiM ha dit...

uenu feia temps ke no em pasaba pel teu blog y veig ke as fet moltes entrades. ne'm a comentarles.

ja saps ke l'anime no es el meu fort, i ames no magrada gaire pero no dir res.

...pero em sembla ke no u poses per l'anime, sino pels dialegs com faig jo am diverses escenes de pelis xD

doncs del primer videu m'agradat, yo també m'ho e preguntat algun cop y m'auria agradat experimentarlo, encara ke no tinc ganes de ferme tant de mal

el segin video no l'entenc, em penso ke sobraria, o almenys explica'l millor

ahh, vale, ara entenc l'altre video, pero enlloc de posar los separa'ts no podries averlos ajuntat am el movie maker o am el ke agis tallat els videos??

com he vist ke era una historia me vist tots els videos seguits y exceetpe el primer, els altres fan mal a la historia pel meu gust. nose, no crec ke akest problema de saltar per veure ke pasa u tingui la societat occidental, potser al japo si, pero perke seran tontus o jo ke se. Nosaltres tenim ben clar ke pasa si saltes, com ells si, pero nosaltres si saltem no ho fem per provar, sino perke de debo volem morir. No crec ke fos el ke volia el noi de la historia, aixins ke nomes puc dir ke es tontu, y ames ames refermarme en la meva idea de ke l'anime no m'agrada, perkee hihan moltes coses mes divertides per posar en dibuixos ke aixo, ke o poden veure nens petits y despres pasa el ke pasa.

ueno vaig cap a la seguent

Omega ha dit...

Rafa, en els videos ja ho has vist el noi no es volia morir però tampoc volia viure i al final va fer el que sempre se li passava pel cap: saltar d'es del terrat. Ell ja ho diu, per què no fer-ho, és com tornar a casa amb un autobús envés de amb metro.

Dubto molt que al Japó tinguin aquest problema de la mateixa que aquí no tenim problemes "d'espionatge" a l'estil d' El internado o això crec.

Sobre que ho poden veure nens petits resulta que l'anime és com qualsevol pel·lícula que no té perquè ser TP el que passa és que la nostra societat veu l'anime com a "cosa de nens" i això és un greu error. Pensa-hi.

Omega ha dit...

Ah una cosa, no cal entrar en el meu blog per saber que he publicat una entrada ;)