Masoquista

dimarts, 9 de juny de 2009

Feia massa temps que no ho llegia però aquesta matinada, quatre hores després de la mitjanit, ha decidit que ja feia prou estona que estava estirat sense poder-se adormir i s'ha aixecat per anar a l'ordinador. Sol, amb només un llum encès, al costat de la finestra, veient les fulles dels arbres i el carrer buit, sense ningú més aixecat només ell amb els seus pensaments, l'ordinador i la música que escolta pels cascos. Pensant... recordant vells temps... aquell noi que havia estat i que ja no és... feia tant de temps que no ho feia però la malenconia i la nostàlgia li han dirigit la mà i amb ella el ratolí fins a aquells arxius que guarda amb les converses que havia tingut anys enrere amb gent que fa anys que no veu i que en el millor dels casos hi parla un cop al mes. Sí, li agrada turmentar-se amb el passat, amb temps ja gastat i que no es repetirà perquè ja no hi ha comunicació i perquè, com a mínim, ell ja no és qui era. Converses sense importància però que tan enyora, només amb alguna amiga fent-la petar, compartint les seves vivències del dia, anècdotes, alguns pensaments però en general molt de bon rotllo entre els dos i cert amor. Per què tot va acabar d'aquella manera? Què va fer malament? Com hauria d'haver reaccionat en els últims contactes? Què pensava ella? Per què va actuar d'aquella manera? Són tantes les preguntes amb que es pot torturar i, al cap i ala fi, ja no hi pot fer res, el missatge final era clar i irrevocable: fins aquí hem arribat, tu el teu camí i jo el meu; adéu.


Fa mesos des d'aquell fet però encara la recorda i encara es pregunta, en els moments de feblesa, com ara aquests, sobre el què va passar. En fi, l'únic que aconsegueix és patir gratuïtament per quelcom que ja no té solució i que ja va passar.




"La melancolia es un licor bien caro,
no te has dado cuenta ya te ha emborrachado"

3 Comments:

Omega ha dit...

M'agradaria "copiar" una cosa de la biografia de Shakespeare perquè també ho fos d'aquest blog però em smebla que al final no ho faré.

Després d'aquest comentari tant poc entenedor (o això em penso :P) us vull dir que he posat una nova enquesta sobre la manera que tinc de respondre els vostres comentaris espero que hi participeu.

Moltes gràcies a tothom que hagi dedicat uns moments de la seva vida per llegir aquest bloc. Gràcies!! :)

theSpiritOfswiM ha dit...

m'ha agradat molt el text. una de les teves millors entrades.... pero...

i la 3ª persona??? un consell, al tue ordinador canvia la 3ª persona per 1ª persona, em penso ke el text guanyaria molt mes, per ke parlar de coses tant intimes, tan personals, si u fas en 1ª persona el lector comença a pensar en el escritor, sent ke estar llegint veritat, ke lo ke dius no es inventat, y es fica mes en el text. akesta es la meva opinio.

l'altre opinio (en 3ª persona) et diu ke no hauries de tornar el cap tant al passat (nomes lo indispensable), com tantes vegades t'ha dit (te'n recordes?), y comença a mirar el present, y a no pasar desaparcebut pel mon, per la teva societat limitada (amics y familia). Vol dir ke comencis a fixarte en lo ke es important, y en lo ke es dolent per tu. una de les dues a d'abandonar el teu cap. l'entens el ke et vol dir?? es = perke seguiras pensant en ella, y ella seguira ignorant-te.

u sento, pero ho diu la 3ª persona xD

Omega ha dit...

Et faré cas amb les persones. Gràcies pel comentari i el consell.