Desolació

diumenge, 20 de juliol de 2008

(Si sols escoltar la peça musical de final de missatge et recomano que aquest cop l'escoltis mentre llegeixes)

Camina sense pressa, no té on anar ni ningú que esperi el seu retorn. Segueix avançant i contemplant el paisatge. Davant dels seus ulls s’estén un immens prat que sembla no tenir fi i qui sap si en té. L’herba té un color groguenc que no presagia ni bona salut, ni esperança, ni cap sensació positiva, ans el contrari, sembla que vulgui dir que no queda vida, que la mort i la desolació s’estan convertint en els amos del món sense gaire esforç. I és així.

Ja no recorda l’últim cadàver que ha enterrat, fa masses dies que viatja sol sense trobar cap rastre de vida intel•ligent, tot i que d’animal o vegetal no es pot dir que n’hagi trobat en bon estat. Els arbres nuus abaixen els braços com si volguessin tapar el seu cos de la vista de la mort i la putrefacció potser per vergonya, potser per por o potser, simplement, perquè sense saber-ho s’aferren a la vida. Els ocells que abans omplien tot el territori amb els seus cants harmònics, bells, alegres i vius s’han extingit potser per falta del seu amic Vent que els transportava i els feia arribar allà on volgués o potser per falta d’herbes o fruits rics en vitamines i demés substàncies que necessitaven per sobreviure. Qui sap quan van trigar a desaparèixer ni com va anar l’assumpte o si eren conscients del que els passava o no van tenir temps de veure que la mort se’ls tirava a sobre. Res d’això té importància al costat de la fi de la vida o, més ben dit, d’una immensa part de la vida ja que el nan no vol creure que és l’únic supervivent del món. No, no ho vol creure, massa responsabilitat per a ell però sobretot, per damunt de tot, massa desolació i soledat.

Li agradaria saber com és que està viu però no ho pot recordar, tant és l’esforç i les ganes que posi en fer memòria que no aconsegueix trobar els records que li puguin respondre a la pregunta de per què està viu. L’últim que recorda és que es trobava contemplant una preciosa posta de sol, estava embadalit observant com les tonalitats taronjoses i daurades anaven minvant en lluentor però adoptant una intensitat salvatge que acabaria donant pas a la foscor i al mantell celeste que escamparia les estrelles per tota la seva superfície com les engrunes del pa en el terra. Si ja n’hi ha per sorprendre’s amb aquest joc de llums només cal sumar-hi l’avenc des d’on contemplava aquella gran explanada plena d’arbres, arbustos i com uns esquirols corrien a amagar-se de qui sap què. La suau brisa que bufava li tirava la barba enrere donant-li aquell aspecte que tant li agradava, a més a més de la, sempre agradable, sensació de saber que la seva barba és llarga i forta. No recorda res més, només que al despertar-se estava a baix de tot i que tota la vida que estava contemplant abans havia desaparegut per donar lloc a la desolació que ara contempla i recorre.

Deixa enrere els últims esquelets arbòlics i comença a enfilar el camí que el durà cap a la muntanya on viu el clan del seu estimat cosí. No sap si hi trobarà vida, no sap si l’estan esperant un grapat d’ossos, no sap si hi podrà arribar o allò que ha causat tanta destrucció l’atraparà. Només sap que no pot ser que estigui sol i que mentre visqui seguirà el camí que dictin els seus peus fins que comprovi que l’única vida que queda és la de la mateixa mort.

Tema: Dive into the Heart -Destati-
Compositora: Yoko Shimomura
Àlbum: Kingdom Hearts Original Soundtrack



M'ha fet l'efecte que aquesta peça quedava molt bé amb la història per això la recomanació del principi i la tria d'aquest tema.

3 Comments:

DARKNESS ha dit...

OLA!
LA CANCION CREO QUE LE QUEDA COMO ANILLO AL DEDO...
HAS CREADO UN SUSPENSE DIGO DE UNA PELI ...
ME HA RECORDADO EN PARTE A LA PELICULA DE "SOY LEYENDA" AUNKE BASTANTE MAS INTERESNATE QUE LA PELI, LA VERDAD...
SALUDOS

Tamy ha dit...

Se m'ham posat els pèls de punta nen! jajaja La cançó fa la história més tètrica. Sembla que hagis tret el text d'un llibre.
Continua la história que pinta força bè!!
Dw!!

Tyna ha dit...

Ostres, és genial!
I aquesta música... M'he sentit molt identificada amb el personatge! Semblava que fos allà...

Continuaré passant per aquí, per descomptat!! ;)