Aquells dijous

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Ja fa un parell de dies que quan penso en el bloc em ve la idea d'escriure una tarda sobre els dijous de fa uns cinc anys. Però... què tenien d'especial? Senzillament que després de castellà o naturals i mates (si no em falla la memòria) era el moment de sortir amb els amics i anar al:

El Black Lotus, cada cop que el veig recordo aquelles tardes allà dins jugant i participant en un torneig de cartes. Si sóc sincer, el tema de cartes mai m'ha agradat però amb aquelles mira que m'hi vaig viciar i em sembla que encara ho faria. Les vaig descobrir (si no m'equivoco) a través de la revista Dibus que un cop va regalar un CD on t'explicava com jugar-hi i et permetia fer batalles contra la màquina a partir d'uns mazos predeterminats. Però les partides realment bones eren les que vaig fer allà amb el grup (no només de l'insti) que ens reuníem cada dijous per jugar i guanyar punts per aconseguir cartes promocionals.



Aquesta ha estat la millor (i quasi la única) imatge que he trobat pel google (amb la camara del mòbil no em quedava bé) d'una partida de cartes tot i que aquest tauler és molt lleig i nosaltres mai el vam utilitzar (ocupa molt!!) i no vam tenir cap problema d'organització. Érem bons!

Hi ha diferents tipus de Pokémon però els meus preferits eren els de foc i els d'aigua, tot i que havia tingut una tercera baralla de tipus psíquics. La veritat és que no guanyava masses partides per la meva manera de jugar però mai m'ha importat perdre perquè m'ho passava i amb això en tenia prou.

Recordo que alguns deien que tenia una baralla enèrgica perquè els Pokémon de foc necessitaven moltes cartes d'energia de foc i amb molts atacs havia de descartar-ne una. També em recordo del nom d'una jugada en honor a la campeona d'allà: la María. Ella amb els seus Pokémons havia de tirar moltes monedes (si sortia cara l'atac anava bé i si sortia creu no funcionava) i normalment sempre li sortien creus fins al punt que si per un atac havia de tirar vuit monedes treia vuit creus. Ara sí amb algun joc de daus o monedes algú li passa això diem que ha tret una María.

Em podria enrollar molt amb aquest tema però crec que ja ho deixo que ja he tingut la meva dosis de melangia. Ah! Abans d'anar a dormir us deixo amb una cançó que vaig sentir pocs cops (no és broma) però que l'haig de ficar.



Ja ho sabeu "Llegaré a ser el mejor, el mejor que habrá jamás" i llavors podreu estar orgullosos d'haver participat en el meu bloc.

7 Comments:

*-x-*swiMmer*-x-* ha dit...

Jopetas y Jopelines... el primer jueves que dije de ir yo a jugar a eso... van y lo cierran jaja

M'ancanta la cançó!!!

Salut

Att. rafa

Omega ha dit...

Rafa, venint de tu això és molt, crec que em posaré a plorar de l'emoció i no podré dormir en tota la nit. A veure si pots descansar més i treus bona nota en el treball.

Ja feia temps, Tamy, que em corria pel cap la idea de barrejar cançó i text però fins que no em va venir a veure la isnpiració en hora morta no ho vaig començar a escriure. Tots tenim el nostre però... el controlem?

M'agradaria veure les coses com tu Mar, però em temo que hi ha coses que ni entens ni les pots canviar per molt que vulguis. PErò sí, cadascú fa un camí i la cobardia ens pot fer molt mal però és més fàcil cedir a ella que no encarar-se al que sigui.

Gràcies Éfride per dir que el "relleno" millora la cançó. Sí, a la vida no tot són bons moments però ens hem de quedar amb aquests i no pas amb els altres. En el fons (o no tant en el fons) som febles i ignorants que ens equivoquem constantment per aprendre alguna cosa.

Pels dos que troben a faltar actualitzacions gràcies per la vostra impaciència però heu d'entendre que l'hora que estic millor per escriure ara que he començat el curs, estic dormint. Però miraré de fer-ne almenys un parell per setmana.

Moltes gràcies a tothom que hagi comentat i per aquell que ho hagi llegit però no hagi comentat si vol comenta que no mossego a ningú.

Molta sort en la vida i cuideu-vos!!

Tamy ha dit...

jajajajajaja....después de la ria por ver esa foto...comento...xD

He de decir que me ha parecido una história muy friky ^^, pero bueno como no eres de hacer muchas se te perdona :P

Pokémon!!! ^^!!! me encantaban, tanto la serie como los juegos de la game boy como los que me inventaba yo con mis hermanos...aixx que ratos he pasado yo tambien cambiando cromos (tengo la colección entera ahhh q fuerteee), no pasa nada tenía 11 años asi que...o_O'...

es pokeeeeeeeeeemoooooooooooonnnn hazte con tooooooooddoooosssss pokeeemooonnnnn lalalalala (8)

Muy buena la canción! jajaja

Éfride ha dit...

Fins que no he vist la foto em pensava que anaves a parlar de magic! És el meu joc friki xD

Encara que ja no facin campionats, perquè no seguiu jugant, de tant en tant?

Petons i sort!!

PD: quan et connectis sonaran campanes xD

CasSpErdUt ha dit...

Podria dir-te que eres un frikie però mentiria si diguera que no m'haguera agradat jugar... M'encantava la dibus i pokemon i no vaig tindre mai l'oportunitat de provar xD

P.D : pel que fa al comentari de la meua frase... Davant l'absència de la pròpia felicitat, dol veure-la reflexada en els altres i pensar que probablement se t'ha passat l'oportunitat d'aconseguir-la. De tota manera, pretenia ser irònica la frase... xD
Un bes
xauu

Crom el nòrdic ha dit...

Jo mai he jugat molt a jocs de cartes, però crec que determinats tipus de jocs de cartes estan bé.

A la meva colla ens interessa més els jocs de taulell de guerra i els jocs de rol, principalment; si bé, si tenim mitja hora lliure, juguem a altra cosa.

Per cert, que em sento una mica com a "persona marge" en aquestes partides... Però potser la cosa canviï amb el temps...

Una abraçada, noi!!

Orox ha dit...

Eren grans tardes, es indiscutible tambe per mi. Tinc tres capses plenes de cartes y una q esta plena d'energies. Potser explotara i tot.


Y tinc unes bestiolessss, jajaja, sent friki diria que em sento com El señor de les bestioles"