La imaginació

diumenge, 15 de març de 2009

Divendres a classe d'Arts escèniques II, l'autor, director i actor Pau Miró ha vingut a fer-nos una xerrada sobre la seva experiència amb el teatre. Però no vull parlar de la seva carrera, ni de la seva última obra (Lleons) que no he vist i a la que potser assistiré, sinó d'una petita reflexió que ha fet i que m'ha despertat les ganes d'escriure el que deia per poder-ho llegir amb calma i treure'n les meves conclusions. Ha comentat que és curiós que des del principi l'home sempre ha necessitat la imaginació i que fins i tot l'home més gris segur que l'utilitza.


Ja en el principi de la humanitat la imaginació ha estat present en l'explicació dels fenòmens que succeïen al voltant de l'home. Si estàs d'acord amb això també ho estaràs que moltes religions tenen el seu inici en un imaginari que acaba sent col·lectiu. No voldria dir que les religions són una mentida sinó que algunes, sobretot les primeres, tenien pocs fonaments sòlids segons el coneixement que tenim en l'actualitat. Pràcticament totes les civilitzacions han cregut en algun tipus de vida més enllà de la mort però tots els ritus i creences sobre aquest tema no es basen en proves tangibles i, per tant, en algun moment es van tenir que inventar i, segurament, nasqueren de la imaginació.

Una mostra molt gran de la imaginació humana la trobem en la literatura. Cada cultura/país té la seva pròpia edat d'or que no té perquè coincidir amb la d'un altre. Però és important destacar que ja en el s.VI aC els grecs (els pares de la cultura europea juntament amb els romans i el cristianisme) van escriure obres que van ser punt de referència durant molts segles i que avui en dia encara són actuals; entenem les seves trames i personatges i pot ser que els poguem associar amb algú o quelcom de la nostra vida o societat. Tenien una gran imaginació o potser l'ésser humà no ha canviat psíquicament des de llavors?

Algunes obres pictòriques poden ser totalment fruit de la imaginació o bé del subconscient. No totes representen un fragment d'una història, però totes mostren la imaginació que tingueren els seus autors (sobretot en els casos primerencs) per plasmar en la superfície a pintar la idea, narració o sentiment que volguessin transmetre a l'espectador.


Però millor que ens traslladem a l'actualitat més contemporània. Cada dia rebem una gran quantitat d'històries de temes molt diversos i de transmissió diferent: una novel·la, una sèrie, una pel·lícula, un còmic/manga,una poesia, una obra de teatre, una cançó,un videojoc, un anunci, etc. Si hi pensem estem envoltats per productes de la imaginació.

Sens dubte la imaginació és una de les qualitats més importants de l'home però potser no prou valorada pel simple fet que és tan normal la feina que fan els seus professionals i perquè no presenta una funció molt útil, tot i que jo no voldria viure de cap manera en un món on no hi hagués una imaginació que em pogués treure de la meva realitat durant una estona per a poder desconnectar dels problemes i del dia a dia.

3 Comments:

Omega ha dit...

Sobre l'entrada vull fer un afegit que no sabia on posar-lo però que ho vull dir: últimament els blogs que més m'agraden o m'interessen són de caràcter literari i la imaginació flota en cada píxel.

Ara sí que ja respondré als comentaris de l'anterior entrada.
Rafa, crec que una conversa pot ser irrellevant o innecesaria quan no s'arriba a establir una comunicació, un parell de d'interrelacions amb algú pel simple fet que el coneixes i l'has vist, per mi ja ho és com també aquelles que no s'arriba a dir res, ni d'important ni de cap tema. Dius que és la meva afició preferida i jo crec que és perdre el temps sense saber com. A vegades el silenci és una resposta tan o més contundent que tot un discurs. Sobre el teu consell... no sé a què venia però fa temps que ho vull aplicar més però... tinc els defectes que tinc i això fot a vegades.
Si dius que és una bona entrada ho deu ser-ho ;)

Tamy, m'ha fet gràcia el teu comentari sobre el DIEC jj
Les converses que tu dius no sé si es poden anomenar així però no dubto que deu ser una de les millors mostres de complicitat, tot i que jo recordi encara no n'he tingut mai o ja no me'n recordo que també pot ser :$

Moltes gràcies pels vostres comentaris!

A gaudir el màxim possible!!

Omega

theSpiritOfswiM ha dit...

La imaginación es la xispa, que en lugar de quemaarte, te refresca.

No he entes l'entrada. Sé des d'on parties pero no he entes on vulies arribar. M'ha semblat molt imcompleta, i si no es aixins, llavors molt dolenta.

PD: Tampoc he entes el teu comentari al meu blog xD

Omega ha dit...

theSpiritOfswiM,m'ha sorprés el teu comentari però el fet que tampoc entenguessis el comentari del teu blog em fa pensar que potser l'error no és meu. Però tan és, la idea d'aquest text és que dels principis de la història l'humanitat ha fet ús de la imaginació, que actualment vivim envoltats d'ella, tot i que potser no en som conscient o no la valorem prou.

Gràcies a tots els que ho heu llegit encara que no hagueu comentat.

Vagi bé!!