Sol

dilluns, 16 de març de 2009


Estar rodejat de la teva gent,
la teva penya
però alhora sentir-se lluny de tots ells,
com si estiguessis sol,
desitjant estar sol per fer més passable aquest sentiment,
amb ganes d'agafar els auriculars i engegar la música,
endisar-te en el teu món propi,
rodejat dels teus sentiments,
dels teus pensaments,
deixar que els sons,
els records, les sensacions
i la ment et condueixin cap on ells volen,
fer-te presoner de tu mateix,
esclau de la tristesa,
de la melancolia,
de l'autodestrucció.



3 Comments:

theSpiritOfswiM ha dit...

as donat al clau noi. La soledat, el tema estrella de tot poeta!!

bé, he de dir ke no esta malament, t'ha sortit be... encara que a mi no m'agradi gaire.

Estic sorpres pel teu treball. 2 entrades en 2 dies!!!

PD: no t'ho he dit pero la teva primera resposta en l'entrada anterior teva m'ha inspirat a fer una entrada que es molt bona, o almenys espero que em kedi molt be... cuan pugi la faig

dw

theSpiritOfswiM ha dit...

creo ke te ekivokas y das muchas cosas por sentadas

yo no he hecho poesia

Éfride ha dit...

Aquesta sensació que expresses m' és molt familiar... Rodejat de gent és quant et pots sentir més sol. Es nota, però, que el poema està fet una mica acorre-cuita, m' equivoco?

De nou gràcies pel premi ^^ I tens raó, suposo que els blocs no cal que vagin d' un tema en concret per ser bons ;)

Cuida't... i vigila amb això de l' autodestrucció!